• L'acusada manifesta que Tinnemann té «enllaços i amics polítics» alemanys per instrumentalitzar el cas

Badia espera l'inici del judici, amb el personal mèdic de suport a Bruni de fons, ahir Foto: TONY LARA

Les cartes ja estan sobre la taula. Ahir, més d'un mes després que fos detinguda la doctora Bruni, acusada d'un presumpte delicte de segrest parental, advocat i Ministeri Fiscal van debatre sobre l'acceptació o no de la petició d'extradició formulada per Alemanya. Al llarg de dos extensos discursos ple de matisos jurídics i fonaments de la normativa vigent andorrana (i internacional), la fiscalia va defensar que l'ordre extradida per Alemanya és plenament correcte i apte per a ser completada, mentre que la defensa, l'advocat Francesc Badia, va assegurar que l'extradició no pot ser formulada ja que les «competències alemanyes són inexistents» alhora de jutjar a la psiquiatra italiana.

Badia va exposar diversos aspectes per tal de donar la màxima veracitat a la seva postura, emparant-se bàsicament en les lleis del Principat en matèria d'extradició. Per una banda, el fet que hi hagi una altra causa oberta contra la doctora Bruni a un altre país, a Itàlia. La pròpia acusada va explicar que té un judici el proper 17 de juliol i que estava disposada a anar-hi. El lletrat també va exposar que el delicte no es va cometre a Alemanya i que l'única competència del país és «residual», referent a la nacionalitat de Peter Tinnemann, el pare de la menor que es disputen les dues parts. Badia també va reclamar aquesta nul·litat de la demanda d'extradició perquè considera que Alemanya «ha vulnerat els drets» de la defensada, en el sentit que la doctora Bruni feia 5 anys que havia estat denunciada «i no havia estat informada» per les autoritats alemanyes ni se li havia comunicat el dret de defensar-se amb un advocat.

Fins i tot el lletrat va arribar a criticar l'administració alemanya, i aquest és el motiu pel qual no volen assistir a un judici a aquest país: «hi ha una institució que prioritza que els nens dels pares o mares alemanys es quedin a Alemanya», un organisme no existent a la resta de països europeus. «No ens fiem» d'aquesta institució, va sentenciar el lletrat.

Però el punt més insistent i que també va generar més controvèrsia amb la pròpia fiscalia (aquest va recriminar enmig del discurs de Badia que estava posant «paraules a la seva boca» que no havia formulat) és en el fet que la Justícia andorrana no hagi optat per iniciar un procés judicial contra la doctora Bruni. El lletrat va manifestar «sentir-se content» ja que el Ministeri Fiscal «té l'obligació de perseguir els delictes i si no ho fa en aquest cas és perquè no considera culpable a la doctora Bruni». Davant aquestes paraules, la fiscalia va puntualitzar que aquesta decisió no s'ha pres «de moment», unes paraules a les quals Badia va respondre que llavors «estic content i a la vegada no ho entenc, ¿Per què deixem que ho jutgin els altres si ho podem fer nosaltres mateixos?».

la fiscalia aprova l'extradició / El discurs de Badia va ser plenament negat pel Ministeri Fiscal. Emparant-se en la mateixa Llei d'Extradició citada pel lletrat, i assegurant que tots els requisits necessaris havien estat aportats per les autoritats alemanyes (la demanda de l'ordre de detenció, els motius i les disposicions legals, els articles que se li imputen i el compromís a respectar la persona detinguda, entre d'altres) va sol·licitar al Tribunal l'acceptació de la demanda alemanya. Segons va al·legar, «no hi ha cap element que impedeixi sol·licitar l'extradició».

Els ‘amics polítics', segons bruni / El judici va seguir-se ahir sota una important expectativa. A més de la mare i del germà de l'acusada, van ser molts els professionals del SAAS els que ahir van voler donar suport a la psiquiatra assistint a la vista.

Per la seva part, Bruni va mostrar-se pausada tot i que nerviosa a la seva declaració. Va assegurar que tant ella com la seva filla estaven «impactades» i que no sabia de la denúncia d'Alemanya fins el moment de la detenció, el passat 7 d'abril. També va manifestar que s'havia produït «una instrumentalització del cas» per part del pare. «Tinnemann utilitza l'acusació de manera inadequada», va manifestar la psiquiatra, que va assegurar que el pare de la menor «té enllaços i amistats polítiques» que li estan permetent instrumentalitzar el cas.

Amb aquesta sentència de Bruni va finalitzar el judici. Ara el Batlle serà qui haurà de decidir, en una sentència prevista pel proper 7 de juny. Abans, però, i a petició de la defensa, haurà de resoldre si accepten deixar Bruni en llibertat condicional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.