• L'empresari andorrà Antoni Clascà està tancat a la Comella des del novembre

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat per la defensa de l'empresari andorrà Antoni Clascà, únic condemnat per un afer de blanqueig de diners provinent del narcotràfic que es va produir l'any 1998 i el Tribunal Superior va resoldre el novembre del 2010. Clascà va ser condemnat a tres anys de presó, un dels quals ferm.

Els altres dos implicats en l'afer van ser absolts, el soci andorrà del condemnat i un ciutadà espanyol. Aquest darrer feia d'intermediari entre els dos empresaris andorrans –socis de l'empresa Gestió de Serveis AC, SA– i una quarta persona, Víctor Ramon Suárez, també ciutadà espanyol, que evadia diners a Andorra i que, posteriorment, va ser jutjat i condemnat per l'Audiència Nacional com a cervell de la xarxa de blanqueig de diner provinent del narcotràfic.

Clascà està tancat a la Comella des de finals del novembre del 2010 com a únic condemnat. En el moment de fer-se pública la sentència es trobava fora del país i va tornar per entregar-se a les autoritats i complir la pena imposada. Segons la defensa del condemnat, aquest sempre havia cregut que els diners no eren de procedència del narcotràfic.

La defensa ha basat la demanda del recurs d'empara al TC seguint els arguments que va presentar en l'incident de nul·litat de la sentència del Superior. Segons el lletrat es vulneren els drets a la defensa i al procés degut del condemnat, així com el principi de legalitat. La defensa de Clascà havia demanat de forma reiterada en el decurs del judici tenir accés a tot el sumari del cas espanyol a l'Audiència Nacional instruït per Baltasar Garzón, en el qual es van jutjar i condemnar els implicats en la xarxa de narcotràfic, entre ells el cervell de l'operació que va contactar amb els empresaris andorrans i que no ha estat processat per la justícia andorrana.

El tribunal andorrà sempre es va negar a fer la demanda a la justícia espanyola de tot el sumari, ja que va considerar que no tenia incidència en la resolució del procés andorrà. En canvi, la defensa argumenta que no és possible saber l'afectació si no es coneix de forma exhaustiva la instrucció seguida davant de l'Audiència Nacional. Sí que durant el procés judicial a Andorra es van obtenir, fruit de diverses comissions rogatòries internacionals, les còpies de les declaracions de l'intermediari i el cervell de l'operació i les sentències a Espanya.

La defensa també argumenta en el recurs d'empara que no s'aplica l'article 413 del Codi Penal, on diu que no s'imposaran penes privatives de llibertat a qui posi en coneixement els fets constitutius de delicte, abans de la investigació. Va ser el condemnat qui, abans que s'iniciés el sumari a Andorra, va denunciar quan va tenir coneixement de l'arrest del principal implicat en la trama espanyola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.