• L'actor, que el juliol es muda a Miami, carrega contra la «indiferència institucional»

L'actor, amb les maletes fetes: la seva pròxima obra, Azucena, veurà la llum a Florida Foto: TONY LARA

La seva és una de les carreres més marcianes, insòlites i també prolífiques de la història recent del teatre nacional: en set temporades ha escrit, interpretat, dirigit i estrenat, atenció, tres espectacles: Jumento, Adolfina i Preso. Ell tot sol. I tot, des d'aquest racó de món. Un cas probablement únic en els annals de l'escena pàtria. Amb els dos últims (Adolfina i Preso) va travessar l'Atlàntic i es va plantar als festivals de teatre unipersonal de Montevideo i Miami. Amb notable repercussió, per cert. En té un de quart en perspectiva; es titula Azucena i conclourà la seva trilogia cubana: ja saben, tres duríssims al·legats contra la dictadura castrista a compte de les tribulacions d'una negra havanera, d'un periodista empresonat i d'un travesti que també ha tastat l'hospitalitat revolucionària dels calabossos de Fidel.

Azucena,però, ja no veurà la llum al Palau de Gel de Canillo, com els seus altres germans. Perquè Frank Prieto (l'Havana, Cuba, 1971) abandona. Després de set anys se'n va, i el teatre nacional perd definitivament una de les seves veus més rares, una de les seves veus més singulars i, per tant, insubstituïbles. I una de les escasses aventures semiprofessionals dels últims temps als escenaris nacionals. Per no dir l'única. El juliol se'n va, dèiem. A Miami. A buscar-hi la fortuna, la comprensió i les complicitats que, diu, no ha trobat en set anys de trajectòria artística al Principat. Aixeca el dit acusador i n'assenyala els culpables sense embuts: l'Escena Nacional i el Ministeri de Cultura, «les dues institucions que han de vetllar suposadament pels creadors del país» i que, diu Prieto, a ell li han girat repetidament l'esquena: «L'ENA no ha donat mai suport a les meves creacions. Mai. A cap. No només no ha trobat cap forat per programar-me, sinó que tampoc va trobar data perquè pogués enregistrar a les Fontetes un vídeo d'Adolfina. En fi», dispara. «De fet, la direcció de l'ENA no s'ha molestat a assistir a un sol dels meus monòlegs, i encara s'ha permès de qualificar la meva obra d''anecdòtica'. sense haver-la vist». Pel que fa al ministeri, tampoc no es talla ni un pèl: «L'únic que n'he tret és un ajut de 400 euros per presentar Adolfina a Montevideo. Res més. Vaig haver d'anul·lar un bolo a Mèxic perquè no tenia pressupost. Em demano una cosa: ¿quantes produccions aixecades íntegrament des d'Andorra s'han estrenat en festivals professionals d'àmbit internacional? Jo diria que cap. A banda de les meves, és clar». ¿Li anirà millor a Florida? «Els inicis seran durs, ho sé, però el reconeixement acaba arribant. No com aquí, que només he recollit indiferència».

Professors en precari / Tampoc no se'n salven els comuns que programen regularment teatre: ni la capital ni Sant Julià ni la Massana s'han interessat pels monòlegs de Prieto. Ell sospita que l'etiqueta de teatre polític –per la forta càrrega anticastrisa– que arrosseguen les seves obres n'és en part la causa. «No entenc per què un text que parla de l'opressió que pateixen sahrauís i palestins té intenció social, però en canvi, la denúncia de la falta de llibertats a Cuba té unes connotacions polítiques que fan enrere alguns programadors que, en canvi, no tenen manies a l'hora de portar Omara Portuondo i Chucho Valdés, dos artistes del règim». En salva de la crema, que consti, el comú de Canillo, que li ha cedit el Palau de Gel per a l'estrena dels tres monòlegs. I acusa també el Ministeri d'Educació, que condemna pràcticament a la misèria els «monitors» de teatre com ell, amb unes condicions quasi lleonines: contracte per hores, sense vacances d'estiu, ni de Nadal ni de Setmana Santa: «Els mesos bons amb prou feines arribo als 1.000 euros mensuals. Tot plegat et condemna a una precarietat laboral que és impossible de resistir més». La conclusió, diu, és que existeix una absoluta «falta de sintonia» entre el «discurs institucional que proclama la importància del teatre en l'àmbit educatiu i la realitat dels que hi treballem. No s'ha fet res per enfortir la figura del professor»

Les paraules més dures tornen a ser, però, per a l'ENA, a qui acusa d'una direcció artística erràtica i de concentrar tots els esforços en coproduccions «que s'acaben aixecant invariablement a Catalunya i amb actors preferentment catalans». Només demana, diu, que es presti atenció als creadors del país i que es regularitzi la situació dels professors de teatre. A ell, però, ja no li afectarà, perquè la decisió de marxar és «irreversible». Azucena, concebuda al Principat, naixerà molt probablement a Miami. Un altre talent que marxa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.