Última cita de la Temporada conjunta, aquesta nit a l'auditori Claror i amb un dels megaclàssics del teatre contemporani: Gata sobre teulada de zinc calenta que ens arriba en la versió del director català Àlex Rigola estrenada el novembre al Lliure de Barcelona. El mateix Rigola firma l'adaptació lliure d'una de les obres magnes de Tennesssee Williams, amb Chantal Aimée (Laberint d'ombres) i Joan Carreras (Infidels) en la difícil de competir amb la memòria fílmica d'Elizabeth Taylor i Paul Newman. Gata sobre teulada de zinc planteja –ja saben– un tour de force interpretatiu amb les relacions familiars, les relacions conjugals, l'homosexualitat i la incomunincació com a grans eixos temàtics, a compte de la visita del matrimoni protagonista –Brick, el marit alcohòlic, i Maggie, l'esposa voluble i vulnerable– al pare moribund d'ell. La Gata de Rigola alleugereix la densitat de personatges del text original i té en l'edat dels protagonistes –més a prop de la quarantena que de la vintena– la principal diferència respecte a la versió canònica de Richard Brooks. Per a Rigola –de qui el 2002 la Temporada ja va programar, recordarà el lector, un sanguinari Titus Andronicus– es tracta de l'última producció que firma com a director del Lliure. El repartiument el completen Muntsa Alcañiz, Andreu Benito, Santi Ricart i Ester Cort. Atenció al piano em viu de Raffel Plana i a l'escenografia de Max Glaenzel.

Per a més informació consulti l'edició en paper.