• Els privats andorrans exposen que les acusacions fetes pels exministres no tenien «empara documental»

Façana del Centre de Tractament de Residus Foto: TONY LARA

La querella interposada pels exsocis andorrans de Ctrasa contra els exministres Pere López i Vicenç Alay es podria resoldre aquest matí. La llei preveu que abans que el tribunal competent, en aquest cas el Tribunal de Corts, de prendre la decisió d'admetre a tràmit o no la querella, s'ha d'intentar una solució amistosa. Així, avui es celebra l'acte de conciliació i es podria arribar a una solució, encara que cap part va voler anunciar ahir la postura que defensaran.

Les empreses Treballs Públics Armengol i Empub van iniciar el plet dimecres passat, després d'anunciar que estudiaven emprendre accions legals un cop finalitzat el procés electoral per les declaracions en to acusatori formulades pels aleshores ministres d'Economia i Finances, i Agricultura i Medi Ambient, Pere López i Vicenç Alay respectivament. El motiu, les presumptes difamacions pronunciades en la roda de premsa que van oferir els dos ministres el passat 17 de gener, en la què deixaven entreveure que els responsables del sobrecost en la construcció del forn incinerador eren els mateixos socis privats de la societat.

Els querellants insisteixen que la suposada auditoria en què es basaven López i Alay en fer les declaracions no té aquest rang, sinó que es tracta d'un informe intern, en el qual els propis autors apuntaven que si es donava a conèixer a terceres persones el seu contingut, no es farien responsables de l'exposat en l'informe, segons van manifestar fonts properes al cas. Així, van assegurar que els ministres «no tenien empara documental» per a les acusacions formulades. En aquest mateix sentit, les fonts consultades van exposar que en el document també es diu que no se'n derivaria cap conseqüència jurídica.

Més concretament, els querellants també van exposar que l'informe en qüestió «no entra en les causes del sobrecost en la construcció», tot i que van reconèixer que el que sí que diu el document és que les partides més elevades van ser executades per Empub i Treballs Públics Armengol.

D'altra banda, en relació al preu satisfet per les accions, es va exposar que es confon el preu amb el valor. Així, els querellants van explicar que va ser el Govern de l'època el qui va demanar que es venguessin les accions i qui va proposar el preu, que va ser acceptat pels socis del moment. Així mateix, les fonts consultades van afirmar que és ara que, seguint criteris comptables, el valor teòric és inferior al preu. En aquest punt, van assegurar que l'informe «tampoc diu que s'hagi de reclamar» la suposada diferència de preu satisfeta, i que tot plegat «afecta la reputació» de les empreses implicades.

LES ACUSACIONS DELS MINISTRES / En la roda de premsa oferta per Alay i López, acompanyats pel portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, van explicar que una auditoria sobre la gestió del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa) confirmava «les sospites de mala gestió i d'irregularitats de finançament» de la societat. Van exposar tres modalitat diferents de finançar els 23 milions d'euros de sobrecost que va tenir l'obra: un contracte blindat per prestació de serveis signat entre els actuals privats, Cespa i Novergie, i Ctrasa; la reducció de capital social aprovada el 2007; i la compravenda d'accions a un preu molt per sobre del suposat preu real.

Per a més informació consulti l'edició en paper.