• Els dos processats van lliurar un xec de senyal que presumptament va ser manipulat

La zona cèntrica on s'ubica l'edifici objecte de la disputa judicial. Foto: TONY LARA

Un agent immobiliari (API) i un empresari s'enfronten a tres anys de presó i 100.000 euros de multa per haver efectuat una presumpta estafa amb un xec en comprar un bé immoble al centre de la capital. Segons l'acusació particular, que defensa els interessos de la propietària de l'edifici, ubicat al carrer de la Llacuna, aquesta compravenda es va fer sense el consentiment de la propietària, perquè ja havia vençut un termini, discutit en la vista per no incloure's de manera clara en l'acord que tenia amb l'agent immobiliari. La vista d'ahir va quedar suspesa temporalment després de gairebé vuit hores de judici i quan només havien comparegut la meitat dels 26 testimonis citats. El judici es renovarà el mes vinent.

Els fets que ahir es jutjaven van ocórrer el 2002 quan un empresari d'una constructora andorrana es va decidir a comprar un immoble oferit per un agent immobiliari per més de 315 milions de pessetes. El xec, motiu de la presumpta estafa, és per una quantia de 96.000 euros com a senyal de compra, que correspon a la comissió que rebria l'agent immobiliari que a l'època encara no disposava d'aquesta titulació. El xec va ser emès per l'empresari en nom de la seva constructora i confirmat per una sucursal bancària de Sant Julià. Una pràctica no usual, la de la conformitat del xec, si es té en compte les opinions dels experts de banca que van comparèixer ahir com a testimonis i que van declarar, la majoria, que la conformitat, o certificat que diu que hi ha fons en la data assenyalada al xec, és una pràctica que no està regulada per la llei al Principat. Per aquest motiu, i tal i com va remarcar el fiscal i l'acusació particular, en el contracte marcava que havia de ser un taló bancari (emès per una sucursal) i no per una empresa el que havia de donar la senyal de compra.

Sigui com sigui, la propietària de l'edifici diu que va rebre el xec presumptament manipulat per dates de conformitat al setembre del 2002 quan, segons ella, ja havia vençut l'acord que tenia amb l'agent immobiliari perquè li gestionés la compra. Segons afirma la propietària és per aquest motiu pel qual va contractar un altre promotor per treure rendibilitat de l'edifici. Per la seva part, els dos processats mantenen que el xec es va signar i confirmar el 26 juliol (quan en teoria sí que entrava en el termini).

El judici va derivar en un debat tècnic en termes bancaris i immobiliaris per parlar de la figura i del protocol que tenen els bancs alhora de marcar una conformitat i sobretot dels terminis que són, en teoria, la prova per marcar si aquell xec es va emetre o no en el termini fixat entre la propietària i l'agent immobiliari i també per determinar si va ser o no manipulat el xec com a prova del delicte d'estafa als que se li acusa als dos processats.

A falta de saber si es produeixen modificacions en la petició de les penes segons es desenvolupi la segona part del judici, la petició inicial del fiscal és la dels tres anys de presó ferma més part condicional i els 100.000 euros de multa. L'acusació particular s'afegirà a la del fiscal sumant una quantia que xifrarà en la segona part de la vista per danys i perjudicis. Una indemnització que es basarà en diversos estudis d'agents immobiliaris, que també van comparèixer ahir, que s'han basat en preus establerts per l'AGIA sobre la rendibilitat de lloguer que hagués pogut obtenir aquest edifici durant tots aquests anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.