El president Thomas Ginesta, mantejat per la plantilla del primer equip masculí en aconseguir el títol. Foto: TONY LARA

Al Cèsar el que és del Cèsar. Fa un temps que vaig publicar una contraportada com aquesta amb el titular «L'eterna burla del rugbi andorrà». En aquell moment de gran indignació de la premsa esportiva del Principat, no m'hi vaig poder resistir a disparar amb bala. Allò va fer molt mal tant al VPC Andorra com a la Federació Andorrana de Rugbi, i fins i tot hi van haver reunions per calmar la situació i, sobretot, per veure com arreglar el problema que hi havia. El que passava, per posar en antecedents els lectors, era que la comunicació del VPC i la federació amb la premsa era un caos absolut i rotund. No hi havia manera que cada dilluns els mitjans de comunicació del país coincidissin en el mateix resultat dels partits del VPC a la lliga. A més, amb la FAR hi havia també un problema de comunicació semblant, i/o existia una gran por per part dels periodistes a que aquelles pràctiques estranyes es traslladessin a l'ens que regeix els interessos del rugbi nacional.

Però el cas és que, des de llavors, tot ha canviat radicalment. Tan radicalment que ara voldria des d'aquestes línies donar les gràcies al club i a la FAR per la predisposició a informar els periodistes amb correcció i netedat, i sobretot amb la rapidesa i fiabilitat que tots desitgem, tant en partits de club com de selecció. Ara no només hi ha unanimitat en els resultats a tots els mitjans –cosa que hauria d'haver estat sempre òbvia, però no ho era–, sinó que aquells problemes per trobar un interlocutor s'han esvaït i la comunicació és molt més que fluïda i cordial. I beneficiosa per tots.

De fet, no exagero si dic que fins i tot l'interès de la premsa pel rugbi ha augmentat, perquè si abans no podíem tenir l'accés necessari, la informació era poca, i per tant el que hi havia per traslladar al lector era en consonància escàs. La conseqüència de tot plegat era poc seguiment, poc espai als mitjans de comunicació i poca repercussió a la societat andorrana. Ara, però, com que tot va ben rodat, el dictamen és oposat: la premsa dóna l'espai que sempre ha merescut aquest esport al Principat, i el rugbi se sent una part important del seu voltant.

Tota aquesta reflexió no voldria que quedés coixa, perquè crec que és de justícia felicitar al rugbi del país especialment pels resultats que ha obtingut en els últims set dies. Primer va ser el primer equip masculí qui va donar la gran alegria en derrotar el Saint Sulpice, aparentment favorit, en la final del campionat d'Honor, la qual cosa va tenir de rebot un ascens més que merescut per al VPC. Títol i ascens de la mà, festa total per a la família del rugbi que, a més, va demostrar ser molta i ben parida, si em permeten l'expressió.

Una setmana després, arriba l'altra gran alegria de la temporada. El VPC femení guanya el Campionat Grand Sud i es classifica per la porta gran per a la final nacional de França. Poca broma. A més, venç al Saint Affrique a casa seca (Severac le Chateau), i tanca una temporada meravellosa, sobretot si pensem que aquest equip només porta dos anys de rodatge en competició.

Són victòries que juntament amb la relacionada amb la premsa per part de les entitats, ja són eternes. Els títols no els esborra ningú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.