• El Govern Bartumeu va renovar un crèdit de 223,8 milions d'euros per tres mesos, a l'Euríbor +0,25%

Les cartes enviades per l'ABA al Govern durant del mes de març i els informes jurídics de les dues parts. Foto: ÀLEX LARA

El cap de Govern, Toni Martí, està convençut que el seu predecessor en el càrrec, Jaume Bartumeu, li va deixar una patata calenta damunt la taula quan va acceptar la renovació de les pòlisses de crèdit amb els bancs andorrans només per tres mesos, de manera que les condicions pel que fa al tipus d'interès s'hauran de renegociar abans del 25 de juny, data del nou venciment. Com a mínim, això és el que va insinuar el dia que va ser investit pel Consell General, quan, en declaracions posteriors als mitjans de comunicació, va afirmar que es tracta d'una qüestió que es podia preveure amb temps i, en canvi, Bartumeu va decidir que «era més fàcil deixar-ho per al pròxim Govern». El cert és que, de l'intercanvi de cartes que es va produir el mes de març entre l'Associació de Bancs Andorrans (ABA) i l'Executiu liderat per Jaume Bartumeu, es desprèn que les entitats financeres donen per fet que, a partir del juny,podran augmentar el tipus d'interès, de l'Euríbor +0,25% a l'Euríbor +0,75%. Un convenciment, però, que no queda reflectit ni a la pòlissa ni en cap altre document, més enllà de les cartes que signa la mateixa associació.

La negociació entre l'ABA i el Govern per la renovació de les pòlisses de crèdit es va iniciar el mes de juny de l'any passat. Durant la reunió mantinguda el mes d'octubre, els representants dels bancs andorrans «ja van exposar detalladament la gran diferència existent entre l'Euríbor +0,25% vigent en les pòlisses de Govern i les condicions existents en els mercats internacionals per aquesta tipologia d'operacions», segons consta a la carta enviada per l'ABA a l'aleshores ministre d'Economia i Finances, Pere López, el 9 de març passat.

Entre el juny de l'any passat i el darrer mes de març, un total de cinc operacions de crèdit contractades pel Govern van arribar al seu venciment. L'ABA confiava, pel que havien entès de la reunió de l'octubre, que el Govern acceptaria l'augment del tipus d'interès en la renovació d'aquelles pòlisses –una renovació que s'havia de formalitzar mitjançant la signatura d'una sola pòlissa per valor de 223,8 milions d'euros, prevista per al 25 de març.

Segons la carta enviada per l'ABA el 9 de març, l'associació bancària es va endur una sorpresa el dia abans (8 de març), quan el Govern va informar que no signaria la renovació de la pòlissa de crèdit el 25 de març «amb les condicions acordades», que passaven de l'Euríbor +0,25% a l'Euríbor +0,75%.

RECONEIXEN L'ESFORÇ / Tot i el disgust que va suposar per a l'ABA la negativa del Govern a acceptar l'augment del tipus d'interès en la renovació dels crèdits contrets, la mateixa missiva del 9 de març reconeix «l'esforç que ha fet el seu Govern amb la primera emissió de Lletres del Tresor per import de 100 milions d'euros, i la primera pòlissa de crèdit internacional signada amb una entitat financera francesa per import de 150 milions d'euros, que ha permès reduir la concentració de l'endeutament de l'Estat amb el sector».

L'ABA, amb l'objectiu de «no deixar una pòlissa d'aquest import com a vençuda», va acceptar fer una renovació per una durada de tres mesos «en les mateixes condicions que les actuals (Euríbor +0,25%), a fi de no entorpir la bona marxa de l'Administració en aquesta època de precampanya electoral i en espera de signar la pòlissa definitiva amb les condicions pactades, amb el nou Executiu que esdevingui de les eleccions generals previstes per al proper 3 d'abril».

En qualsevol cas, l'ABA va demanar un informe jurídic per contrastar els arguments esgrimits pel Govern Bartumeu a l'hora de no acceptar l'augment en mig punt del tipus d'interès. Els bancs van enviar una nova carta el 21 de març, adjuntant les conclusions del seu informe, segons el qual el Govern podia subscriure la nova pòlissa malgrat el pressupost prorrogat.

Ara bé, l'informe de la Intervenció General sol·licitat per l'altra part assegura que «legalment, el Govern no pot finançar l'ampliació dels crèdits mitjançant un nou endeutament».

Per a més informació consulti l'edició en paper.