• Les associacions culturals confien a tenir al més aviat possible un interlocutor ministerial

Martí: cap de Govern i ?de moment? titular de la cartera de Cultura Foto: TONY LARA

Anormal i estranya». Amb aquestes paraules descriu la presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, la insòlita situació en què ha quedat el negociat cultural després que el cap de Govern, Toni Martí, assumís ahir i provisionalment la cartera de Cultura, mentre acaba de seduir aquesta persona «molt pròxima» a ell que, diu Martí, podria fer-se càrrec les pròximes setmanes de l'ovella negra dels ministeris. ¿Com és possible que en el cap de Govern no hagi trobat ministre de Cultura en el mes llarg transcorregut des de les eleccions? Cabanes ho té clar: es tracta, diu, d'una cartera de «gran responsabilitat social» però amb «escàs pes polític»: «El futur ministre sap que assumirà un departament amb reptes de difícil solució i que, pels motius que siguin, haurà de conviure amb el prejudici que la Cultura és prescindible. Que, a l'hora de les retallades, sempre sortirà en primera fila». En resum: que embarcar-se en aquesta aventura equival ara per ara a «complicar-se la vida», conclou.

La secretària del Cercle de les Arts i de les Lletres, Felissa Domingo, va una mica més enllà: per a ella, la cultura, especialment la de base, «mai no ha sigut una prioritat. No ho va ser dels anteriors governs, i ja veurem si ho arribi a ser d'aquest». Avala aquesta demolidora convicció el fet que Martí ha cobert totes les altres carteres. Cultura, no. Cultura pot esperar. «La prioritat és lògicament redreçar la situació econòmica», analitza la presidenta de la Societat Andorra de Ciències, Àngels Mach. «Però s'obliden que tenir ciutadans educats i cultes és el millor camí per sortir de la crisi. Que la cultura no és una despesa sinó una inversió, i que la cultura de base és essencial per al normal funcionament d'una societat democràtica». És veritat que Martí ho ha intentat: però ni la ministra d'Educació, Roser Suñé, ni la consellera Sílvia Riba –els dos noms que més han sonat– es van deixar enredar. ¿Per què constitueix Cultura el menys suculent dels caramelets ministerials? «Potser és que no es consideraven preparades per al càrrec; potser preferien concentrar-se en la funció que més els interessa; o potser és que no ha buscat prou bé, perquè de persones preparades, n'hi ha», especula Domingo.

El que està clar és que el nou ministre –o la nova ministra, perquè sembla que Martí ha decidit que Cultura serà una cartera femenina– haurà de ballar amb alguns dels dossiers més incòmodes de la legislatura. Assenyaladament, els marrons del pla de gestió del Madriu –que Martí viurà ara des de l'altre costat de la taula de negociacions– i la delimitació dels entorns de protecció dels béns d'interès cultural, rèmores que s'arrosseguen des de fa tres legislatures. Altres maldecaps que el futur ministre té assegurats li vindran a compte del Cor Nacional –i l'amenaça d'una hipotètica reunificació amb els Cantors Lliures– així com la patata calenta de l'Arxiu Nacional, un projecte que porta el segell socialdemòcrata. Ja es veurà si el nou executiu l'assumeix o si, com van apuntar insistentment els demòcrates durant la campanya electoral, Martí l'aparca a l'espera de millor conjuntura. Per no parlar del futur de Radio Andorra i del Rosaleda, i de la creació de la societat gestora dels drets d'autor, assignatura pendent des del plistocè, més o menys.

La situació d'interinitat té, però, una lectura positiva: la convicció –compartida per les associacions–que si Martí ha assumit provisionalment la cartera és perquè té la intenció de conservar-li el rang ministerial i que, per tant, no pensa degradar-la a la categoria de simple secretaria d'Estat. «Aquesta hauria constituït la solució fàcil», aventura Mach. «Que hagi preferit esperar-se indica que és conscient de la transcendència d'aquesta parcel·la i que vol que Cultura tingui ministeri propi».

Per a més informació consulti l'edició en paper.