• La nova seu del Consell General és encara un espai inhòspit, on els consellers es veuen petits i desemparats H La continuïtat institucional no recau ara en l'edifici, sinó en les persones

Els consellers aplaudeixen Martí després d'investir-lo cap de Govern, ahir. Foto: TONY LARA

La nova Casa de la Vall té aquell punt que tenen les cases noves i grans a les quals hom no s'hi ha acabat d'adaptar encara. Els espais encara són inhòspits, mancats de qualsevol empremta d'humanitat. A l'hemicicle, els consellers es veuen petits i desemparats, talment com una metàfora d'aquesta Andorra que s'obre mandrosament a un món que no està dissenyat per a països d'aquesta mida. Als debats hi impera ara un silenci i una fredor que no fan per a un país tan antic i tan gelós de les seves tradicions. De la mateixa manera que a voltes hi ha qui confon l'elegància i el saber estar amb una discreció cursi, també n'hi ha que barregen el respecte institucional amb una seriositat impostada i vana. ¿Han estat mai a la Cambra dels Comuns? Hi ha de tot menys silenci. Com a l'hemicicle de fusta enfosquida de l'antiga Casa de la Vall, on hi havia més ambient, més xiuxiueig de fons, més solera i més caràcter. Ja ens hi anirem adaptant, però en aquesta nova Casa de la Vall s'aprecien alguns tics de nous rics mal digerits. I això, repetim, no fa per a la vetusta Andorra.

Gairebé sempre, la continuïtat institucional la simbolitzen els edificis. Ara Andorra viu un d'aquells moments excepcionals en què això no és així i recau sobre les persones i només sobre les persones el pes de preservar aquesta continuïtat institucional. Per primer cop en molt de temps no és un edifici el que veu passar els consellers, sinó que són els consellers els que veuen passar un edifici: Ladislau Baró, Jaume Bartumeu, Olga Adellach, Pere Altimir, Miquel Aleix, Vicenç Mateu, van omplir de paraules l'hemicicle de l'antiga Casa de la Vall durant els Consells dels anys 90 del segle passat i ara seran els primers a omplir de paraules aquest nou hemicicle.

Ahir el debat es va inaugurar amb el clàssic dels últims 20 anys de la política andorrana i que promet ser la tònica d'aquesta legislatura: la dialèctica Baró-Bartumeu. El president del PS, vestit altra vegada amb les robes de líder de l'oposició, es va presentar amb un discurs que duia el seu signe indeleble. Martí Salvans va fer un aplaudiment en grau de temptativa similar al que la consellera Gili havia dedicat a Toni Martí el dia anterior. Baró va estar més brillant en el discurs lliure que llegint, de la qual cosa es dedueix que se'n surt millor replicant a Bartumeu que glossant Martí. Bé, al capdavall, és el que s'espera d'ell.

L'antiga Casa de la Vall quedarà relegada a sessions més formals que funcionals, com ara el jurament del càrrec per part del nou cap de Govern, Toni Martí, avui al migdia. Ben mirat, és la metàfora perfecta d'aquesta Andorra que s'obre al futur, arrelada en la seva història i idiosincràsia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.