• El repertori inclou peces de Mozart, Haydn, Schubert i Strauss

Els components de la Wiener Virtuosen que compareixen aquesta nit a la capital, al complet Foto: EL PERIÒDIC

Festa grossa al Centre de Congressos de la capital: la Temporada clausura aquesta nit la 17a edició amb un d'aquells rars caramelets que degusten amb la mateixa fruïció els melòmans de paladar exquisit que els tastaolletes ocasionals. La culpa és dels Wiener Virtuosen, la crème de la crème de la celebèrrima formació, integrada en aquets format de cambra pels primers faristols de l'orquestra i que compareixen per primera vegada a la capital amb un repertori per a tots els públics. Vegin, vegin: Mozart, Haydn i Mendelssohn a la primera part i –a la represa– una selecció de les peces del concert de Cap d'Any de la Filharmòmica –ja saben, l'emissió de clàssica més seguida de l'any televisiu– amb la firma de Schubert i Strauss. El reguitzell de primeres figures de la Wiener l'encapçala Gunter Seifert, violinista i fundador de la formació, i el completen Eckhard Seifert, Milan Stenea i Josef Pitzek. I atenció: la parada andorrana de la Wiener és absolutament excepcional. No forma part de cap gira i constitueix, per tant, una oportunitat única de descobrir una orquestra que, en el format de cambra, programa temporada pròpia a Viena i que –per als amants de les curiositats– s'ha convertit en un dels atractius del Mein Schiff, un dels creuers més luxosos del món. Per cert: mitja hora abans del concert, xerrada introductòria a càrrec del violinista Jordi Albelda, professor i director de les orquestres infantil i juvenil de l'Escola de Música de la capital.

La Wiener posa el molt prometedor colofó d'una Temporada que, amb el patrocini habitual de BIBM, va tenir en Serrat –i el seu particular homenatge a Miguel Hernández, Hijo de la luz y de la sombra– un primer plat fort. Fortíssim. Una Temporada que ha mantingut l'exigència artística del cartell tot i la sensible retallada pressupostària –dels 325.000 euros del 2009 als 300.000 d'aquesta edició– i que ha combinat les propostes eminentment populars –com el Circ Nacional de la Xina– amb el retorn als nostres escenaris del jazz de primeríssima fila mundial –la pianista i vocalista brasilera Eliane Elias– i la dosi habitual de dansa, amb el Ballet de Monterrey. Si se li ha de posar alguna pega és l'absència, per primera vegada en molts anys, del concertista de nivell mundial –recordin l'any passat el ple absolut de Yo-Yo Ma– i de la vetllada simfònica que s'havia convertit en el segell de la Temporada des del trasllat al Centre de Congressos. Però les coses com són: en els temps que corren, la sola supervivència d'un cartell d'aquest nivell denota no només l'habilitat del seu director artístic, Josep Maria Escribano, sinó el compromís del comú i de BIBM amb una iniciativa sense parangó al país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.