PUBLICITAT

Vasconcellos, confirmat al primer cicle de cine portuguès

  • L'ambaixada en projectarà entre el 14 i el 22 de maig quatre títols a Illa Carlemany
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Vasconellos, amb la Conxa de Plata per Jaime Foto: EL PERIÒDIC

Confirmat: el cineasta António-Pedro Vasconcellos (Leiria, 1939) assistirà al primer cicle de cine portuguès que organitza l'ambaixada lusitana al Principat i que tindrà lloc entre el 14 i el 22 de maig als cines Illa Carlemany. És el colofó ideal per a una iniciativa que omple un buit clamorós en la pantalla comercial nacional, absolutament opaca a tot el que tingui un remot regust portuguès. Una llàstima, evidentment, que tot just ara es començarà a paliar –ni que sigui parcialment– amb aquest cicle consagrat a un dels pares del Novo Cinema, el moviment que a la Portugal de Salazar va emular els principis ètics, estètics i polítics de la Nouvelle Vague: compromís polítics, realisme sociològic, gust pel documental de denúncia, molta càrrega simbòlica i profusió de diàlegs improvisats.

Per a aquest primer tast, l'ambaixada ha seleccionat les quatre últimes pel·lícules estrenades per Vasconcellos: Jaime (1999), Os Imortais (2003), Call Girl (2007) i A bela e o paparazzo (2010). No hi són, és cert, ni Perdido por Cem, el documental que el va consagrar com un dels directors de culte del Novo Cinema, ni O lugar do morto, un dels grans èxits de la història del cine portuguès i que el va catapultar a la celebritat internacional. Però atenció a Jaime, Conxa de Plata al festival de Sant Sebastià, i faula moral que recorre els suburbis del Porto contemporani a través dels ulls del Jaime del títol, un nen de 13 anys que encarna l'actor Saul Fonseca. Les pel·lícules es projectaran a Illa Carlemany el 14 i el 15, i el 21 i el 22 de maig. La presència cultural portuguesa al nostre país es completarà –ja saben– amb el concert que la fadista Cristina Branco oferirà el 9 de juny al Centre de Congressos de la capital amb el seu últim disc, Nao há só tangos em Paris, al sarró. Perquè els practicant de la saudade comencin a sucar-hi pa.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT