• A l'èxit s'arriba amb patiment i sacrifici, i aquesta ha estat la marca d'identitat de jugadors, cos tècnic i directius del VPC Andorra, que dissabte va aconseguir el títol de campió d'Honor i l'ascens a la Tercera Federal

Dalt, dues imatges en què els jugadors del VPC celebren la consecució del títol de campions. A l'esquerre, la plantilla anima l'absent Josep Magallón a aixecar un trofeu que també és d'ell. A sota, la celebració de l'assaig definitiu de Hinds que va significar el 13-16 que després Barkalaia transformaria en el 13-18 definitiu que valia un campionat i un ascens. Sota aquestes línies, Maxime Taurinyà, que va fer el primer assaig andorrà, l'alegria de Garcia i Barkalaia, i el manteig al president, Thomas Ginesta Foto: TONY LARA

Roger Font, el veterà, sempre tan calmat, va sortir dels vestidors amb el trofeu a les mans caminant tranquil·lament. L'eufòria ja no era la mateixa de just després que l'àrbitre indiqués el final del partit contra el Saint Sulpice: 13-18 i amb títol d'Honor i ascens a la butxaca del VPC Andorra. Amb tot, la satisfacció seguia present tal com ho estarà avui encara en cadascun dels membres del club andorrà, tant de la directiva, dels jugadors o del cos tècnic. Al tercer temps, allà on tots es relaxen i parlen del partit i de rugbi, Felip Gallardo no descansava amb la seva càmera de fotos immortalitzant cada jugador amb el trofeu, el premi a tot el treball fet durant una temporada de molt sacrifici.

El VPC ha arribat on està amb patiment, com s'aconsegueixen les grans coses a la vida. Ningú no li ha regalat res, i no és exagerat dir que fins i tot ha aconseguit refer-se a les adversitats, que han estat moltes durant la temporada. Algunes baixes de renom que han estat fora de l'equip una bona part de la campanya han fet mal en alguns partits, però l'exigència dels entrenaments i de la presència en cada acte del club a cada jugador, amb sessions constants i exigents, amb un Michael Broad que ha sabut donar-li un punt de força extra i sobretot d'experiència a la plantilla, ha permet que cada absència fos coberta amb garanties per qualsevol altre jugador.

Com la de Josep Magallón, senyera d'aquest equip, magnífic i imprescindible jugador de rugbi, que es va perdre les cites finals i decisives de la temporada per culpa de les males arts d'alguns rivals que li van deixar les vèrtebres per fer-s'ho mirar. A ell i a molts més estava dedicada la victòria a Pechbonnieu, però també a aquells que, com es va encarregar de recordar al final del matx Roger Font, l'ànima pausada, ja no hi són a l'equip i havien disputat fins a tres finals sense èxit. Tots formen part del VPC. Entren en aquest pack els directius, encapçalats per un Thomas Ginesta que plorava sense reprimir-se perquè ells sap ben bé l'esforç que s'ha fet per arribar a aquest moment de glòria.

Però tots ells volen més. Ara s'engega un nou projecte a la Tercera Federal, un nou repte per a tots, fins i tot per als que potser ja no continuïn defensant la samarreta del VPC, com Roger Font, com Xavier Vilasetrú, com algun més que s'ho pensa. Potser seran amb l'equip, però la feina, la gran feina, ja està feta. El que hi ha al davant és un nou treball, igual d'il·lusionant per a la família andorrana del rugbi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.