• La defensa i la intensitat en els moments clau donen als andorrans una final màgica contra el Saint Sulpice

Al cos de l'article, els jugadors celebren la consecució del títol. A la galeria, la plantilla manteja el tècnic australià Michael Broad durant les celebracions al mateix terreny de joc i el trofeu de campions passa per mans de tots els jugadors; alguns fins i tot no poden resistir de mossegar-lo. Foto: TONY LARA

Títol i ascens a Tercera Federal per al VPC Andorra, que ahir va fer un magistral partit a la final contra el Saint Sulpice, un rival que va caure davant la lluita i la ràbia dels andorrans per guanyar. Merescuda i treballada, la victòria dóna un impuls a l'equip del Principat.

La primera part va ser força igualada, tot i que el Saint Sulpice va intentar demostrar d'inici que tenia més potencial ofensiu. La determinació andorrana en defensar a mort cada jugada, va impedir qualsevol intent d'assaig dels francesos. En l'ambient es respirava un cert aire de favoritisme per al Saint Sulpice, ja que eren un equip invicte en tota la temporada. Però el VPC jugava a favor de vent, i amb unes ganes desbordades per aconseguir el somni de l'ascens i el títol d'Honor.

Les hostilitats en atac es reduïen a penalitats. La primera va arribar als dos minuts de joc, a favor dels francesos, i Delmas la va signar sense gaire dificultats. El VPC va respondre als tres minuts amb la mateixa arma: Barkalaia igualava des de gairebé tres quarts de camp i molt escorat, però amb un magnífic llançament. La igualtat es va poder trencar per l'esquerre just al minut 9 quan Hinds encarava la defensa i va habilitar Taurinyà en situació franca, però la pilota se li va escapar a l'andorrà sobre la línia de banda.

La defensa andorrana seguia sent el millor del VPC. Una penalitat francesa no va entrar, però al minut 22 Delmas sí va encertar per posar el 6-3 que després, en el 31, Barkalaia igualava de nou (6-6) tot i la dificultat del xut, molt escorat a l'esquerre.

El final de la primera part va ser intens, amb el Saint Sulpice a per totes i Hinds evitant al límit l'assaig francès, però el rival estava decidit a fer la marca, i al minut 40 Maurel va posar el 11-6 que Delmas va transformar en 13-6.

La segona part va ser d'infart. El Saint Sulpice insistia en atac i el VPC patia tot i frenar la força del rival.

Els intents dels andorrans per reduir distàncies es limitaven a dues penalitats consecutives, centrades però molt allunyades, amb vent en contra, que Barkalaia no va poder concretar. Però quan semblava que el temps corria més ràpid que les cames dels andorrans, una jugada de pressió per la dreta va forçar la defensa francesa fins que l'oval va sortir en moviment de canvi de jugada cap a l'esquerre, on Hinds va arrencar com una bala, va habilitar Taurinyà –gran connexió entre els dos durant tot el partit–que va fer l'assaig i va posar el 13-11. Les opcions de transformació de Barkalaia eren gairebé nul·les, i el marcador no es va moure.

Però el VPC encara tenia més gas, més força i potencial, i l'explosió va arribar amb una altra jugada similar a la del primer assaig andorrà, quan la pilota, que anava entre la potencia col·lectiva, va caure de nou a Hinds, que des del centre va fer dos moviments de cintura magistrals, va descol·locar dos defenses a l'hora i va entrar com un llamp directe sota pals, on va marcar un assaig que va fer botar l'afició andorrana, que notava que la victòria era possible. El 13-16 va quedar en 13-18 amb la transformació, ara sí assequible, de Barkalaia.

El triomf estava ara en la defensa. Defensa per favor, defensa, semblava cridar tothom que portava una samarreta groga de suport andorrà i la graderia tricolor en conjunt. I al final, llàgrimes d'emoció: títol i ascens a Tercera Federal. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.