• El treball en equip ha fet evolucionar el club, que dóna un gran pas endavant com a entitat.

La defensa i l'atac ben conjuntats donen resultat. Foto: TONY LARA

El VPC Andorra ha demostrat durant tota la temporada tenir una gran força com a equip i com a capacitat de mobilització dels seus aficionats. La característica fonamental d'aquest conjunt ha estat la lluita per aconseguir la unió global, primer al terreny de joc, on l'arribada dels australians John McKendry i Adam Hinds ha servit per augmentar el nivell i, a més, fer de nexe d'enllaç entre la plantilla i l'entrenador, el també aussie Michael Broad, una mica questionat després de la temporada anterior.

L'artilleria australiana va fer un conjunt en què es combinada la força habitual dels andorrans amb la velocitat que han aportat sobretot les cames d'un Hinds extraordinàriament valuós en les jugades en carrera, on ha demostrat una gran capacitat de gestió dels atacs. Això, amb el suport d'altra de les bales de l'equip, Maxime Taurinyà, i amb l'estabilitat i visió de joc de Josep Magallón, sempre amb la capacitat innata per desbordar, han fet del VPC Andorra l'equip a batre durant la fase regular a Honor, on va acabar segon classificat amb només cinc derrotes en 18 partits, just per darrere d'un Sor Agout que finalment va caure en les mans andorranes en les semifinals de la fase final, i que ha estat l'únic capaç de posar contra les cordes l'equip de Michael Broad.

El matx d'ahir va demostrar el nivell d'aquest equip, amb l'afegit d'última hora d'un Marc Abelló que tot i participar poc, ha deixat el seu pes en el vestidor. Però aquest VPC ha de mirar ara al davant, pensar que pesos pesants com Roger Font tenen pocs dies més de rugbi al davant, i que la renovació és necessària. Ja està en camí la renovació, una questió de temps si es mira a una cantera que costa treballar. Sigui com sigui, la força del VPC segueix intacta, ferma i amb ganes de fer gaudir tot el país que representa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.