• «No estem d'acord en que no es pugui fumar perquè si alguna cosa ha salvat a l'agricultura andorrana durant la història ha sigut el conreu del tabac»

Miquel Font al seu despatx professional a Canillo. Foto: TONY LARA

Té 47 anys i en els darrers 20 ha encapçalat el col·lectiu de pagesos i ramaders del país. Miquel Font és president de l'Associació de Pagesos i Ramaders des de la seva creació el 1993. Aquest gerent d'empreses familiars parla d'amor a la terra i d'estima als animals. Té explotacions agrícoles de tabac i també bestiar que espera que un dels seus dos fills continuï treballant-hi per no trencar la cadena generacional. Ell sap de què parla i es nota. Qualifica la feina de pagés d'esclavitzada però amb cara de satisfacció diu que és molt agraïda.

–¿En quin estat es troba el sector primari del Principat?

–L'agricultura fins ara ha estat basada en dos cultius: el tabac i el ramader. El sector ramader està estable. Es mou en els mateixos volums de mares de cria. Val a dir que en les ovelles s'ha notat un petit increment, però també s'ha notat un petit descens en els equins. Amb la carn de qualitat s'ha trencat l'estacionalitat que hi havia. Ara per ara, es cosumeix tot el que es produeix a Andorra. Aquesta fita, perseguida des de principis dels 90 amb la creació de l'associació, s'ha aconseguit en un termini de dos anys. La comercialització de tots els vedells d'Andorra és un objectiu satisfet perquè en cap moment s'ha plantejat augmentar les mares de cria per produir més. Aquest sector podem dir que està estable, tot i que hi ha millores a aportar. Cal regular a través de preus, per l'augment de cereals i augmentar els costos de producció per tornar a aconseguir el rendiment que hi havia. El preu del pinso ha augmentat el 20%, un percentatge que ha afectat l'augment dels costos de producció.

– Es parla als països veïns que Andorra és el paradís del tabac, però per contra dins del país surten iniciatives legislatives populars per regular el seu consum. ¿Què n'opinen de tot plegat?

–Tot el que sigui vetllar per la salut de les persones estem a favor, no pot ser d'altra manera. Però paral·lelament no estem d'acord en què en Andorra no es pugui fumar, perquè si alguna cosa ha salvat a l'agricultura andorrana durant la història ha sigut el conreu del tabac. Jo entenc que el tabac consumit amb moderació no porta tants perjudicis. Nosaltres volem defensar que es pugui comercialitzar, i per a això s'ha de consumir.

–Tot els sectors econòmics busquen alternatives com la desestacionalització en el sector de la neu i del comerç, i en el seu cas en la diversificació de la producció.

–Cal que busquem la diversificació per fer que l'evolució del sector pugui tirar endavant. Quan es van començar els plans de recerca es va creure que sí havíem de diversificar què millor que fer-ho amb els productes autòctons, com les trumfes, la mel o les plantes aromàtiques que es troben a les nostres muntanyes. A partir d'aquí i conjuntament amb el finançament del Govern dels plans de recerca es va iniciar a estudiar aquests projectes tot i que els plans encara tenen un any més de vigència.

–Projectes que ja s'han començat a executar com és la cooperativa de les trumfes i de les plantes medicinals.

–Sí, com que ja tenim dades fiables per poder engegar una producció testimonial i encarar el futur amb més garanties. Aquest any ja es començarà a sembrar les trumfes i a plantar les plantes medicinals, que hem d'esperar un segon any perquè siguin productives i amb qualitat.

–¿Es tracta d'un canvi extrem per als pagesos canviar de conreu?

–No. Els pagesos ja estan acostumats al conreu de les trumfes encara que hi haurà unes petites variacions i les plantes és una feina nova però és molt similar a la tasca que fem amb el tabac, per tant no ha de ser un problema per a les explotacions que s'han adherit a la creació cooperativa. A més també val a dir que des de la societat cooperativa hi haurà un assessorament permanent per aquestes explotacions.

–Es tracta de la primera iniciativa de cooperativa al país i la resposta ha tingut molt d'èxit.

–Sí ha tingut molt d'èxit. Aquí no està reglamentat per crear una cooperativa, aleshores hem fet la societat amb un règim de cooperativa que encara no sabem quin nom tindrà.

–Quans socis són i quina superfície es dedicarà a la producció de la cooperativa.

–Des de la comissió fundadora que s'ha creat dins de la societat es va donar 15 dies més per donar la possibilitat a la gent que ha mostrat la seva inquietud i confiança i que pels motius que sigui no van tenir temps a formar-hi part. I molta gent també espera a veure quanta gent s'apunta, i ara com que ha tingut una resposta satisfactòria aleshores s'afegiran més explotacions i més socis, que superaran els més de 50 que ja hi formin part. A més també poden apuntar-se socis que no aportin explotacions sinó només capital. S'ha cregut important perquè hi ha explotacions que no poden canviar el sistema de colp i volta. Aquest projecte no depèn directament de l'associació sinó que s'ha creat la comissió fundadora que és la que funcioni.

–¿Quin volum de producció es preveu per al primer any?.

–De trumfes, 120.000 quilos, i de plantes una producció mínima per als plans de recerca.

–¿Quines són les expectatives creades en aquesta societat cooperativa?

–És una societat que com qualsevol negoci que es crea s'assumeix un risc per part dels socis. Però aquests són valents perquè creuen amb el projecte, però sobretot s'ha de creure en el país. Jo crec que Andorra ens ofereix una natura i unes bones terres per poder fer uns cultius que donen productes de molt bona qualitat. Entenem que quedar-se estancats i conformats en el tabac era fer un trist favor a l'agricultura andorrana i d'aquí que es va crear aquesta societat. Les expectatives avui són trumfes i plantes aromàtiques i medicinals, intentar introduir la mel però també podem incorporar infinitat de productes que hi ha a Andorra, com pot ser el gerd, per exemple.

–¿I si parlem de beneficis?

–Està previst que aquesta societat sigui rentable a partir del tercer any.

–El local de la cooperativa encara no el tenen acordat però ¿quines condicions haurà de tenir?.

–S'ha mirat alguns locals però estem esperant la resposta d'un d'ells. Ha de ser un gran magatzem que necessita molta superfície i bastant alçada.

–¿Quanta gent hauria de treballar en aquesta cooperativa?

–En un primer moment es preveu una persona fixa a mitja jornada i després a les temporades d'entrada de productes es contractarien més eventuals. El personal s'anirà incorporant en funció de les necessitats. L'objectiu és arribar a produir 400.000 quilos en quatre anys, aleshores haurem de posar els recursos necessaris. Aquest és el 15% del consum andorrà, perquè cada any al Principat es consumeix tres milions de quilos de trumfes.

–Part de la diversificació del sector ha sigut el turisme rural.

–Aquest es contempla i s'ha deixat en un esborrany del l'avantprojecte de llei de turisme i ja està per entrar a tràmit parlamentari. Esperem que el nou ministre que entri ho agafi i es doni la màxima agilitat possible. Hi ha 15 demandes de cases rurals.

–¿Quin és el problema més greu que hi ha en l'agricultura andorrana?

–El principal és que no hi ha una clara voluntat de continuïtat amb les explotacions, perquè la pagesia és molt esclava i costa que els joves es puguin implicar. És una llàstima, perquè si es tanca una explotació després és molt difícil fer-la marxar. La feina és agraïda, però t'ha d'agradar perquè no és reconeguda i si vas solament per diners seràs un mal pagés, ha d'haver sentiment per la terra.

–¿I les subvencions del Govern?

–S'haurien d'adaptar ara a les necessitats d'ara que no són les de fa 10 anys. Ha augmentat el preu del cereal i d'altres factors. DA ens va prometre que el seu govern es reunirà periòdicament amb nosaltres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.