Aureli Arribas, al despatx de l'ORLA, a Andorra la Vella Foto: ÀLEX LARA

L'Observatori de Riscos Laborals d'Andorra (ORLA) es va presentar coincidint amb la celebració del Dia internacional de la seguretat i la salut en el treball. El seu objectiu és fomentar un «canvi d'hàbits» en aquest camp i la idea que la seguretat no és un cost, sinó una inversió.

–L'ORLA neix de la iniciativa privada. Com i quan surt la idea?

–Ens hem trobat que hi havia una mancança, faltava una part molt important de la implantació de la llei, que és el desconeixement i el canvi d'hàbits. Tal com reflecteix la pròpia Llei de seguretat i salut en el treball, no busquem un compromís formal. La intenció d'Assegurprevenció ha estat de crear, amb voluntat de servei públic, un observatori que doni resposta, on puguin confluir associacions, empreses, entitats, sobretot per difondre un missatge planer, que no ha de fer por. Que si fa por és per desconeixement, però en sí no és una cosa farragosa ni res de tot això.

–Sobta que tingui objectius públics però sigui iniciativa privada.

–La intenció és crear un consell assessor, que sigui imparcial i que determini les tasques i iniciatives que farà l'ORLA. Sobretot per validar que les accions que faci siguin reconegudes a nivell de país. Per això és obert i no volem posar portes al camp a d'altres institucions, també privades, que es dediquen a això. És lògic, tenim vocació de responsabilitat social corporativa i l'hem de tenir. No venem caramels, sinó un servei que afavoreix els treballadors.

–I com s'ho han pres d'altres entitats?

–Vam transmetre la iniciativa a institucions públiques i totes han vist amb molt bons ulls que des de la iniciativa privada es vulgui crear un servei públic, que ajudi. Per exemple, que si una empresa implanta la Llei i ha fet una tasca que ha sortit molt bé, per què no pot posar-ho a l'ORLA i que tothom ho vegi? És un valor afegit pels treballadors.

–També pot ajudar al funcionament propi de les empreses...

–I tant, és un valor afegit, és un valor competitiu. A nivell d'empresa, de sector i de país. Reverteix en un bon servei. La intenció és que el consell assessor dictamini els temes a tractar, convidar les parts implicades, fer partícips les institucions i fer una reflexió i elaborar una nota tècnica, i establir unes pautes consensuades per totes les parts que tinguin la voluntat d'implantar-les. És un compromís, perquè no té validesa legal. Si agafem aquesta sinergia podem fer molt bé al país.

–L'objectiu final seria la sinistralitat zero i una salut perfecta?

–Això és una utopia. La intenció és millorar. La sinistralitat zero , desgraciadament hi pot haver factors que no depenguin d'un mateix, però sí minimitzar-ho. Per exemple, enlloc que hi hagi 200 accidents greus o molt greus, passem a tenir 500 lleus, ja hem reduït. Hem millorat en quant a qualitat de treball, hem reduït hores que aquell treballador deixa de treballar, per tant l'empresa augmenta en competitivitat, i també i ha menys costos per la CASS. És una manera prou interessant de dir que si fem accions preventives estem evitant moltes coses.

–La sinistralitat zero és una utopia, però serveix per avançar...

–Estic d'acord.

–Expliqui'm les diferents vessants de l'ORLA.

–Un cop l'any elaborarà un informe sobre l'evolució de la sinistralitat al país. L'altre objectiu, més enllà de l'anàlisi de les dades, és com a òrgan independent ser un punt d'unió entre empreses, associacions, treballadors i públic en general. Per institucions públiques i privades, on hi trobaran un espai obert i gratuït. Definir pautes, reflexions, notes tècniques en prevenció, recomanacions, posar sobre la taula temes d'interès social mitjançant jornades informatives, col·laborar en campanyes institucionals, que sigui una plataforma de confluència, tant pels dubtes com per accions realitzades.

–El que acaba motivant l'ORLA és...

–Ser referència per saber com aplicar la Llei, què implica i l'evolució que tindrà tot això. Perquè la Llei no es compleix i ja està, sinó que és un canvi d'hàbits de per vida. Tot va evolucionant. El més visual és la construcció, però ara als estats veïns s'estan fent estudis psicosocials, es parla de mobbing... Hem de canviar l'hàbit, la filosofia, la manera de treballar.

–Quines són les assignatures pendents d'Andorra?

–Són els que toca per l'evolució natural de la Llei. Ara estem treballant en el més visual: protegir màquines, informar els treballadors i fer avaluació de riscos. Però l'evolució natural de la pròpia llei ens farà tenir una il·luminació mínima en oficines, per exemple. No són buits legals, d'aquí uns anys parlarem d'estudis psicosocials, ergonòmics, del soroll...

–Andorra potser està una mica endarrerida en aquest camp?

–A Espanya, quan es va començar a implantar la llei no es parlava d'ergonomia. El propi país va madurant. És el que busca l'ORLA, que treballem amb utopia. Les empreses han d'entendre que ho han de fer i que és un bé, no un cost, sinó una inversió a llarg termini. Des del 2006 hem reduït la sinistralitat, és bo, però no ens quedem aquí. Andorra pot ser referència, tenim un mercat que es pot tenir molt controlat.

–Com seria referència?

–Fent accions enfocades a la seguretat i la salut en el treball a nivell de país, que generin l'interès d'altres.

–El canvi d'hàbits ha de ser tant de l'empresari com dels treballadors...

–I tant. L'empresari té uns drets i uns deures. Té el deure de cuidar el treballador, el seu assalariat. Ja ho feia, però ara té una llei darrera que l'obliga, i la llei li diu a l'empresari que té aquestes responsabilitats i si no les fa té unes sancions. Lògicament la llei no diu que has de fer-ho tot d'avui per demà, si no que m'has de demostrar aquest canvi d'hàbits. L'empresari pot exigir al treballador que compleixi. Així el treballador també té uns drets i uns deures. El dret principal és que sap que l'han de cuidar, i si fins ara el cuidaven, ara l'han de cuidar més. Li han d'oferir formació, un reconeixement mèdic per veure si pel seu lloc de treball és apte o si li afecta la salut, i no només un cop a la vida, sinó periòdicament. Però el treballador també té l'obligació de deixar-se cuidar. L'empresari l'ha de formar i el treballador no pot dir que no vol fer-ho. Si no vols deixar-te cuidar, al final he de pensar que no ets un bon professional i que no et mereixes treballar a la meva empresa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.