Paco Roca, ahir a la Massana. Foto: TONY LARA

–De València a Andorra, passant per Barcelona, d'on va sortir amb el premi de millor obra i millor guió amb ‘El invierno del dibujante'. És el més destacable del viatge?

–Pot ser, perquè Barcelona és un festival de la indústria, i Andorra és més relaxant i tranquil.

–Vostè ha rebut d'altres premis...

–Amb Arrugas també vaig guanyar varis premis, entre ells el Premi Nacional del Còmic.

–Ja havia vingut a la Massana Còmic, què li sembla?

–Hi vaig estar fa tres anys, just quan em van donar el premi per Arrugas. Cada vegada que em conviden a la Massana em donen algun premi...

–Llavors deu estar esperant amb candeletes que el convidin...

–La veritat és que sí. A més, és un festival molt tranquil i familiar, i no és habitual. S'agraeix. Tens temps per parlar amb altres autors i amb els lectors.

–Vostè toca diversos àmbits de la il·lustració... En quin se sent més còmode?

–On em trobo més còmode és amb els còmics, perquè el que m'agrada en el fons és explicar històries.

–I en quins projectes treballa ara?

–Ara estic amb l'adaptació al cinema d'Arrugas, controlant el guió i fent els dissenys. A l'estiu s'acabarà i llavors es presentarà a diversos festivals. Per Nadal s'estrenarà.

–Dels seus personatges, amb quin se sent més identificat?

–En el fons tots els personatges tenen alguna part de tu i explores alguna de les teves facetes. T'identifiques amb un per la forma en què s'expressa, un tercer perquè és introvertit... Tots són part de tu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.