• L'homogeneïtzació respecte a la normativa europea obliga a recuperar la figura de l'autoblanqueig

Un auditori nombrós i atent segueix les explicacions d'una de les ponents de la jornada d'ahir, a la sala d'actes de BIBM Foto: ANA / J. A. G.

El degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA), Joan Miquel Rascagneres, està convençut que els petits estats han de desenvolupar mecanismes per protegir-se millor dels perills associats al blanqueig de capitals. Al capdavall, són els petits estats els que estan en el punt de mira dels organismes internacionals que lluiten contra el blanqueig de diners i els delictes associats, com ara el finançament del terrorisme. Rascagneres va fer ahir un balanç molt positiu de les jornades organitzades pel Col·legi d’Advocats, que s’han centrat en la prevenció i la repressió del delicte de blanqueig i han comptat amb ponents de prestigi, com ara el fiscal en cap de l’Audiència Nacional espanyola, Javier Zaragoza, i el cap d’estudis d’ensenyaments especials de l’Institut d’Estudis Fiscals del Ministeri d’Economia i Hisenda d’Espanya, Gonzalo Gómez de Liaño.
Després de constatar la necessitat dels petits estats de protegir-se «encara més» del blanqueig de capitals, Rascagneres es va felicitar de l’homogeneïtzació de la legislació andorrana respecte a la normativa europea relativa a aquesta matèria. «Andorra ha seguit la mateixa tendència que la resta de països en la lluita contra el blanqueig de capitals i, encara que les tres directives europees en aquesta matèria no són d’aplicació aquí, sí que han inspirat la nostra legislació», va puntualitzar el degà dels advocats andorrans.
En aquesta mateixa línia d’homogeneïtzació respecte a l’entorn normatiu, i sumant-se a les advertències que havia fet el dia abans el cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), Carles Fiñana, Rascagneres va admetre que la figura de l’autoblanqueig haurà d’introduir-se de nou en el Codi Penal andorrà. «Des del Moneyval ens demanaran que l’autoblanqueig es tipifiqui, tal com ho havia estat anteriorment», va assenyalar Rascagneres, fent referència a la quarta avaluació internacional a què se sotmet el Principat.
L’autoblanqueig és la figura que permet acusar de blanqueig els responsables del delicte pel qual s’obtenen diners il·lícitament i, abans de ser adoptada per les legislacions dels diferents països europeus, va suscitar un cert debat jurídic. Alguns dubtes plantejats en el marc espanyol qüestionaven, per exemple, si l’ús dels béns obtinguts a partir d’un delicte determinat forma part d’aquest primer delicte o si, per contra, és constitutiu d’un nou delicte –en aquest cas, delicte de blanqueig.

DELICTE QUE NO PRESCRIU / Una de les qüestions que va aixecar més polseguera entre els assistents a la jornada d’ahir és la imprescriptibilitat dels delictes de blanqueig de capitals. «Hi ha molt pocs delictes imprescriptibles», va recordar Rascagneres, que, tot seguit, va afegir: «La imprescriptibilitat situa el blanqueig al mateix nivell que els crims contra la humanitat». En aquest sentit, el degà del CADA es va mostrar partidari de perseguir els casos de blanqueig, fins i tot «quan el delicte subjacent hagi prescrit».

Per a més informació consulti l'edició en paper.