PUBLICITAT

Gómez de Liaño xifra l'impacte del blanqueig entre el 2 i el 5% del PIB

  • Fiñana alerta que aquest serà «el delicte per excel·lència en quatre o cinc anys, des del punt de vista penal»
EVA ARASA
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Més de 150 persones es van aplegar ahir a la sala d'actes de BIBM, amb motiu de les jornades del CADA Foto: TONY LARA

El cap d'estudis d'ensenyaments especials de l'Institut d'Estudis Fiscals del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya, Gonzalo Gómez de Liaño, calcula que l'impacte econòmic del blanqueig de capitals és d'entre el 2% i el 5% del PIB mundial. Amb aquestes xifres, Gómez de Liaño va voler fer palesa la importància d'una activitat delictiva que, segons el cap de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) d'Andorra, Carles Fiñana, «serà el delicte per excel·lència en quatre o cinc anys, des del punt de vista penal». Gómez de Liaño i Fiñana van participar ahir en la primera de les jornades sobre el blanqueig de capitals, que organitza el Col·legi d'Advocats d'Andorra (CADA) amb el suport de BIBM.

«Els delictes econòmics –dins dels quals s'inclou el blanqueig de capitals– són de coll blanc, no embruten. Els diners són diners, no són bruts ni nets, però al darrere d'aquests delictes hi ha dolor i hi ha situacions d'explotació». Així va concloure Gómez de Liaño la seva intervenció al matí, després d'un breu torn de preguntes obert als més de 150 assistents a les jornades, entre advocats, fiscals, batlles, empleats de banca, assessors financers i altres professionals que, per una raó o altra, es veuen implicats en la lluita contra el blanqueig de capitals.

Les paraules venien a reforçar la mateixa idea que el degà del Col·legi d'Advocats, Joan Miquel Rascagneres, va subratllar en el discurs inaugural de les jornades: «No ens equivoquem. El tema del blanqueig és un tema greu perquè no es limita únicament a un tema econòmic». Rascagneres va criticar que, tot sovint, els articles que fan referència a aquesta qüestió circumscriguin el problema a «una lesió a la lliure competència, en igualtat de condicions, dins del mercat econòmic». Segons el degà dels advocats andorrans, «aquesta anàlisi no va a l'arrel del problema, i és que al darrere del blanqueig de capitals hi ha milers de persones, milers de famílies destrossades per la droga. De vegades, teoritzem massa les coses i no veiem la realitat: el blanqueig afecta directament a les persones».

Quarta avaluació del moneyval / Pel seu cantó, Carles Fiñana va recordar que, en aquests moments, la UIF està treballant per «complementar» la informació que ha sol·licitat el Moneyval – el grup regional del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) del Consell d'Europa, encarregat del control sobre la implementació de normes en l'àmbit del blanqueig– en el marc de la quarta avaluació d'Andorra. Fiñana va aclarir que el següent control, que determinarà si Andorra és «cooperant o no», s'ha endarrerit fins al març del 2012.

Gómez de Liaño, tot admetent que no coneix la realitat del Principat amb profunditat, va assenyalar el contraban i els delictes fiscals com a principal font de capitals d'origen il·lícit al país. L'expert convidat pel Col·legi d'Advocats va insistir que l'objectiu de la lluita contra el blanqueig ha de ser «deixar sense resultats econòmics el crim organitzat –narcotràfic, explotació sexual, tràfic d'armes, etcètera–, que és el que fa més mal a la societat».

Perquè la lluita contra el blanqueig sigui efectiva, Gómez de Liaño aposta per millorar la cooperació interna d'una banda, entre institucions del mateix país, i la cooperació internacional de l'altra. «De la mateixa manera que els ciutadans poden circular lliurement, per als delinqüents tampoc no hi ha fronteres», va alertar el ponent.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT