• Mig miler de localitats venudes per al debut del duet cubà al Principat

Valdés i Portuondo, la setmana passada a Madrid en la presentació de la gira europea d'Omara & Chucho Foto: JUANJO MARTÍN

Ple de les grans ocasions a la vista, aquesta nit al Prat del Roure en la segona vetllada del cicle Colors de Música. Chucho Valdés i Omara Portuondo –Omara & Chucho, per dir-ho com el disc amb què compareixen a Escaldes– ja han col·locat mig miler de localitats en la venda anticipada. I pujant. No és estrany, si es té en compte que la d'avui és la primera cita de la gira europea que els pròxims dies els veurà desfilar per Itàlia (Roma), Luxemburg, Suïssa (Lucerna) i Àustria (Imst). Hi ha ganes de Chucho i hi ha ganes d'Omara. I això que el pianista és un habitual dels nostres escenaris –el 2005 va tocar al desaparegut Parnal escaldenc, i el 2008, al Yepes. Però és la primera ocasió que ho fa amb Portuondo. I, a més, amb un disc que ha reunit aquests dues patums de la música cubana per primera vegada des que el 1997 van publicar Desafíos.

Catorze anys després hi tornen amb un compacte d'urgència, enregistrat en tan sols dues jornades maratonianes la tardor del 2010: el piano de Chucho, la veu d'Omara i un grapat de clàssics de la música llatina. Un còctel infal·lible que aposta decididament i sense manies pel bolero –Nuestra cobardía, Noche cubana, Esta tarde vi llover, Alma mía– i que es completa amb megaclàssics llatins com ara Claro de luna, Me acostumbraré a estar sin ti, Si te contara, Huesito, Mis sentimientos, Babalú ayé i Recordaré tu boca. Així que convé anar-hi amb el mocador de somicar a punt. Qui no serà al Prat del Roure –perquè no es pot tenir tot– és el trompetista Wynton Marsalis, convidat de luxe al disc. Potser s'hi sent algun eco del seu pas pel Festival de Jazz, allà cap al 1988...

En qualsevol cas, una oportunitat única –i qui sap si irrepetible–per comprovar com se les empesquen aquestes dos monuments vius de la música caribenya: Omara, diva del cant amb més de mig segle als escenaris –va debutar el 1948 al cabaret Tropicana, aleshores com a ballarina– i a qui la celebritat universal li va venir relativament tard, arran de l'èxit internacional de Buenavista Social Club; Chucho, amb vuit Grammys al sarró, i convertit en un dels pianistes de referència del panorama llatí, acompanyant d'Aznavour, Concha Buika, Diego El Cigala, Silvio Rodríguez i Pablo Milanés, i deixeble privilegiat del gran Bebo, el seu pare, amb qui fa tres temporades van arrasar a Ordino en una jornada memorable. A Omara & Chucho segueixen el model que ja van assajar (amb èxit) a Desafíos: plantar-se a l'estudi –l'Ojalá de Silvio, per cert– sense pla preconcebut, deixar volar la imaginació i «a veure què en sortia», deia Omara la setmana passada en la presentació de la gira, a Madrid: «Diuen que les segones parts mai no són bones. Doncs bé, he de dir que aquesta és boníssima». Aquesta nit ho comprovarem, en rigorosa primícia en aquest costat de l'Atlàntic i –atenció-– dos dies abans que Chucho sigui nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Berkeley. Felicitats, doctor. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.