• Ensenyat vaticina la continuïtat de la formació dirigida per Metayer i obre les portes als ajuts públics

Foto:

S'han acabat les especulacions sobre una hipotètica reunificació entre el Cor Nacional i els Cantors Lliures. La formació dirigida per Catherine Metayer seguirà endavant amb la seva singladura amb independència del rumb que finalment determini la nova ministra de Cultura per al Cor Nacional, ara en procés de (problemàtica) refundació amb –ja saben– Elisenda Carrasco a la direcció. Un rumb que en qualsevol cas no ha d'afectar uns Cantors Lliures que, de la seva banda, comencen oficialment a navegar el 7 de maig i per la porta gran: amb la Missa de la Coronació de Mozart i a la catedral de la Seu.

S'han acabat les especulacions, doncs. Així es desprèn de les declaracions de Carles Ensenyat, president dels Cantors Lliures, en la presentació de la Missa, ahir mateix a les dependències de les naus Marot d'Encamp, on s'ubiquen les noves oficines de l'Associació: «No ens confonguem: els Cantors Lliures van sorgir precisament perquè un govern va voler polititzar el Cor Nacional. Nosaltres, això no ho farem. Al contrari: conservarem l'autonomia del nostre cor per no entrar en batalles polítiques». ¿I com ho aconseguiran, això? Ensenyat va indicar el camí d'aquest «nou model»: «conservar l'autonomia» equival segons ell a garantir la subsistència de la formació al marge dels ajuts públics. Una declaració d'intencions que no exclou –va matissar– l'acceptació de subvencions institucionals, si és que mai arriben, però que és l'única manera de deixar clara des de l'inici la voluntat que les decisions en els Cantors Lliures es prenguin per «criteris artístics» i no segons els «interessos polítics» del Govern de torn.

Es confia per tant en el patrocini privat –una via que al febrer, en el moment de constituir-se oficialment l'associació, els havia permès recaptar prop de 60.000 euros– per evitar la «politització» del Cor, però no es tanquen les portes ni als ajuts públics –ja s'ha dit– ni tampoc a un hipotètic canvi de la forma jurídica dels Cantors Lliures, avui constituïts en associació però que en el futur –insinua Ensenyat– podrien reconvertir-se en fundació. El que sembla clar és que la formació de Metayer tindrà una llarga vida i no pas l'existència efímera que alguns dels seus més significats impulsors –començant per l'excap de Govern, Marc Forné, i acabant per la mateixa vicepresidenta de l'associació, Marta Deu– li auguraven el febrer. Una altra cosa és el futur del Cor Nacional: en aquest punt, i mentre el nou Govern no prengui possessió del càrrec, l'únic cert és que Carrasco continua peregrinant per les escoles de primera ensenyança per reclutar la vintena de cantors –nens i nenes– imprescindibles per començar a treballar a partir del setembre.

La temporada dels lliures / El contrast amb els Cantors Lliures és flagrant. Per no dir feridor. Davant la precarietat amb què Carrasco s'ha vist obligada a treballar, Metayer ha aixecat en temps rècord no només els Cantors Lliures –una quarantena llarga de nens, la majoria excantors del Cor Nacional– sinó també un Cor de Nenes que ja compta amb 22 cantaires d'entre 9 i 12 anys, i sense oblidar el Cor de Cambra, creat el 2002 i que s'ha passat amb nom, armes i bagatges a la nova aventura de Metayer. La Missa de la Coronació suposarà el debut oficial d'aquest conglomerat que formen els Cantors Lliures, el Cor de Nenes i el Cor de Cambra. A finals de juny, els Cantors emprendran la gira d'estiu, com era habitual amb el Cor Nacional. En aquest cas, el destí serà l'illa de Mallorca. La següent cita es farà esperar fins al setembre. Serà, però, en una cita tan assenyalada com Meritxell, al mateix santuari de la patrona i per partida doble: al matí, missa cantada; a la tarda, Missa de la Coronació, de nou amb el Cor de Nenes i amb el Cor de Cambra. La tercera i –de moment– última cita confirmada serà al Nadal, amb una mproducció encara per determinar però a l'alçada, segons Ensenyat, de la monumental Missa de Mozart.

Per a més informació consulti l'edició en paper.