Pieras, el Palanques, i el Palanques segons Roca. Foto: MAXIMUS

La cita és imminent: del 6 al 8 de maig a la Closeta. Amb Paco Roca (El invierno del dibujante); Jan, Enrique Gato i Nicolás Matji (Tadeo Jones), Gabor (Los patricios) i Montse Martín (Curiosity Shop), i –atenció– la presència d'última hora del gran Francisco Ibáñez, el pare de Mortadelo, que participarà amb el crític i historiador del còmic Antonio Guiral i el mateix Roca en la xerrada de dissabte sobre El invierno del dibujante. Joan Pieras li ha fet botifarra a la crisi i ha confeccionat un cartell a l'alçada de la gloriosa trajectòria del saló del còmic. Per llepar-s'hi els dits.

–¿Per on comencem?

–Per una qüestió de galons i d'oportunitat, per Paco Roca: li acaben de donar els premis a la millor obra i al millor guió a Barcelona. Poca broma. Se'l rifen tots els salons d'Europa. I nosaltres el tindrem a la Closeta amb les planxes originals d'El invierno del dibujante. Un privilegi.

–Per als despistats: ¿de què parlem, quan parlem d'El invierno del dibujante?

–D'un àlbum molt arriscat. D'una metahistorieta, podríem dir-ne, que narra la rebel·lió dels autors estrella de Bruguera –Escobar (Zipi y Zape), Peñarroya (Gordito Relleno), Conti (Carioco)– contra les condicions lleonines que els imposava l'editorial. Se'n van anar i van fundar la mítica revista Tío Vivo.

–Ibáñez, ¿també figurava entre els dissidents?

–Parlem del 1958. Ibáñez era un novato que acabava d'ingressar a Bruguera. Ho va viure des de la barrera però ens n'explicarà quatre de bones. Era un tema difícil, però Roca ha fet un treball extraordinari i ha demostrat una vegada més la seva enorme versatilitat. No oblidem que venia de triomfar Arrugas, que, per cert, ara tindrà una versió cinematogràfica.

–El cartell del saló el firma Roca: hi surten precisament Escobar, Peñarroya i Conti... Però, ¿per què davant del Palanques?

–Tenim un projecte entre mans: un possible àlbum ambientat a la II Guerra Mundial i protagonitzat pels nostres passadors. A ell li apassiona la temàtica històrica, i s'ha quedat enganxat amb les peripècies de Baldrich i companyia. I tenim el precedent (i l'experiència) de Les muntanyes voladores, el Superlópez andorrà de Jan. Així que la cosa pinta bé.

–No hi ha al cartell cap representant de l'escola francesa. ¿És potser un dels preus de la dràstica reducció del saló, que va començar l'any passat?

–Tenim Gabor, que és madrileny però ha triomfat a França amb els tres àlbums de Los patricios. Pel que fa al saló, aquests cinc dibuixants i tres dies d'exposició és exactament la dimensió que ens podem permetre. Per pressupost (14.000 euros) i per mitjans. Allò de portar quinze autors i obrir quinze dies era insostenible. Hem mantingut la qualitat del cartell, que és del que es tractava.

–I no ens hem d'oblidar de la sala de les Fontetes. Després d'u any, és hora de fer balanç.

–L'important és la continuïtat, que s'hi vagin fent coses, demostrar que l'Associació del Còmic compleix els seus compromisos. I això també ho aconseguit. En aquests últims mesos hi han desfilat Bernal, Philipe Xavier, Font, Miralles, Sanjulián i, ara, Jan. Tots ells ens han cedit originals per al fons de l'ARCA. I prop d'un miler de persones han visitat les exposicions. És per sentir-se'n orgullosos.

–¿El pròxim a visitar-nos?

–El xilè Félix Vega, amb Duan.

–El projecte de Museu del Còmic al xalet Guilló, ¿ha quedat definitvament aparcat?

–La situació econòmica és la que és, i és perfectament comprensible que el comú tingui altres prioritats. Estem satisfets amb les instal·lacions que ens han cedit a les Fontetes. Se'ns han quedat un pèl petites, aquesta és la veritat, però són estupendes.

–I les façanes de còmic, ¿també han passat a millor vida?

–El cert és que no hem trobat patrocinadors que s'hi animessin. El moment no és el més propici. Però tenim les ordinacions aprovades, i en el moment que canviï la conjuntura o surti algun espònsor interessat, es podrà fer immediatament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.