Hinds bloca l'oval de manera acrobàtica en el partit d'ahir entre el VPC i el Sor Agout. Foto: TONY LARA

No es pot negar que el cap de setmana ha estat rodó. Tots els equips que tenim competint i jugant-se l'objectiu de la temporada han triomfat aquest cap de setmana. El Club Vòlei Andorra ha guanyat la lliga FEV en una última jornada d'infart, el River s'ha situat 2-0 en els quarts de final del play-off d'ascens, el BP ha guanyat i s'ha situat quart a falta d'una jornada per començar a jugar-se l'ascens a Honor i el VPC va vençut el Sor Agout i ja és a un partit del retorn a la Tercera Federal.

És tot tan meravellós i la tricolor ha brillat tant aquest cap de setmana que vull convertir-me en l'advocat del diable perquè em preocupen algunes coses que en el mes en el que entrem, en el que està tot en joc, poden transformar-se en disgust.

Res a dir sobre el títol aconseguit per l'equip de vòlei. Encara endeutat, sense saber si tindrà l'ajut del Govern, amb un equip que setmana sí setmana no tenen baixes de pes per motius laborals... Hillaire ha donat un exemple de com guanyar una lliga amb un cúmul de problemes cada setmana i els jugadors també han sabut donar el màxim per aconseguir el segon títol en dos anys.. Un deu per a ells, que ens han donat la primera alegria de la temporada. El que em preocupa és que ara que l'entitat s'apropa a l'elit no pugui entrar en la Superlliga 2 o en la lliga que sigui per diners. Entre la FEV que posa preus astronòmics i el Govern entrant ja hi som... Sempre preocupacions. Amb títols i sense.

I Chapeau també per al VPC, que ha pogut amb l'únic rival que li estava amargant la temporada. Ha guanyat al Sor Agout quan tocava, quan era més important. Va saber jugar quan tocava i més important encara, va saber defensar com mai. I sense el capità Magallon, que va animar com el que més des de la grada i després va baixar a la gespa per celebrar la gran victòria amb els seus companys entre plors d'alegria i també d'impotència perquè, lesionat la setmana passada, no pot jugar. Això és el que em preocupa. Ahir es va poder guanyar al Sor Agout, però el rival en la final, el Saint Sulpice, és molt millor equip i sense el capità s'ha de reubicar Hinds, que de 10 no hi ha qui el pari, i en conseqüència retocar la línia defensiva. Queda un partit i retocar ara em fa por...

El BP és quart, sí, però el setè lloc encara és possible perquè els perseguidors, contra tot pronòstic, no han fallat. L'equip viatjarà a Zamora sense Jona, Cabinho, Carlinhos i De la Rosa. Estem en quadre i per al play-off els recuperarem a tots però no deixem de patir per ells. Acabar setens és un problema.

I per últim el River. 2-0, classificació encarrilada. M'agrada veure que amb l'aigua al coll remunten, han recuperat part de la moral perduda. Però en condicions normals crec el Plasència no hauria de ser tan difícil. ¿Si el rival fos el Mallorca què?

Per a més informació consulti l'edició en paper.