Un moment de l'entrevista. Foto: ÀLEX LARA

Fa cinc anys que l'acompanyen, allà on va, un nombrós grup de periodistes alemanys. Al país germànic, a Guatemala i també a Andorra. És el preu que ha de pagar per haver denunciat públicament que la seva exdona va «fugir» amb la seva filla. És la seva manera de lluitar per recuperar-la. De moment ha aconseguit una petita victòria personal: un encontre amb la seva filla, cinc anys després. Ara lluita pel segon: treure-la de la Gavernera i portar-la a la seva llar a Berlin.

–Expliqui la seva situació ara fa cinc anys, l'abril del 2006.

–Luna (la meva filla), vivia amb mi a Londres, ja que una sentència britànica em va donar la seva custòdia. Però per a un infant és molt important estar en contacte amb pare i mare, així que vaig accedir a que passés la Setmana Santa amb la seva mare a Itàlia, d'on ella ella és originària. I després d'això, mare i filla van desaparèixer.

–¿Té constància d'on va anar?

–He sabut ara que va estar a Itàlia, Hungria, Guatemala i després a Andorra. A més, he pogut veure el passaport de la seva mare i té segells de diversos països de Sudamèrica.

–¿Per què es movia? ¿Buscava feina?

–Crec que ella va ser conscient del que havia fet i de que era considerada una criminal. Per això fugia.

–Fins arribar a Andorra...

–Sí, i sóc molt feliç que finalment les autoritats andorranes l'hagin detingut.

–¿Aquests anys ha tingut contacte amb la seva exdona?

–No, cap. La van trobar a Guatemala i vaig viatjar fins allà. Vaig assistir a un judici un divendres, on van donar permís a la mare per quedar-se la Luna fins dilluns. Però dilluns havia tornat a fugir.

–¿Com va assabentar-se que la seva filla era a Andorra?

–Vaig ser informat el novembre passat pel ministeri d'Afers Exteriors d'Itàlia i per la Interpol, i després vaig parlar amb les autoritats d'aquí. El problema va ser que Andorra encara no està adherida a molts dels tractats internacionals i va caler fer molts passos previs i omplir molta documentació. Possiblement per aquest motiu ella va decidir venir a viure a Andorra. Però he de dir que un cop autoritzada la detenció la Policia andorrana va ser molt ràpida i professional.

–¿I a partir de la detenció?

–Vaig venir aquí i em van informar que un jutge s'havia fet càrrec de la meva filla. Vaig demanar veure-la però em van informar que no estava psicològicament preparada. Vaig marxar a Alemanya i vaig tornar fa pocs dies, que va ser quan em van deixar veure-la.

–¿Com va ser aquest encontre?

–Molt maco. Primer estava molt tímida però crec que va estar molt contenta de veure'm. Vaig veure curiositat als seus ulls. Primer es va quedar a un racó però li vaig ensenyar unes fotografies i de seguida va venir cap a mi. Els psicòlegs em van explicar que ella havia dit que el seu pare tenia poc cabell i les orelles grans. Se n'enrecordava del seu pare!

–¿I després de veure-la per primer cop?

–Em van tornar a dir que la Luna necessitava temps per processar-ho i vaig tornar a marxar. Aquest és el quart cop que sóc aquí. Ara la vec cada dia. I va molt bé, caminem, anem en bici, berenem plegats...De moment tot està anant molt bé.

–¿Com la va veure i com creu que està?

–Crec que la Luna està bé. Parla una barreja de català i castellà, també italià, però durant les visites cada vegada es comunica millor en anglès. No sé que ha passat durant aquests anys, no sé res de la seva vida. Però sí que sé que necessita una llar i deixar de fugir.

–¿I vostè, com se sent?

–Sento que no puc esperar-me per sempre, vull tornar-la a casa meva. Crec que els professionals que la tracten han pogut veure que tot va bé, que sóc el seu pare –ho diuen a Anglaterra, a Alemanya i a Itàlia, després de fer-nos estudis psicològics a la mare i a mi–, i que tinc dret a endur-me-la. Des de fa dos anys la meva excompanya ja no és legalmeny la seva mare. I ja no hi ha cap raó perquè la Luna s'estigui dues o tres setmanes més a Andorra.

–¿Ha vist les manifestacions dels seus companys de feina?

–Sí, i sincerament no les entenc, m'indignen molt. És una fugitiva. ¿No ho veuen? Tothom sap que per a una menor el més important és tenir un ambient familiar. I hi havia allà metges que treballen amb nens, ¿Com poden permetre que aquesta persona treballi amb ells?. Potser és que no coneixen bé tota la història.

–¿I pel que fa a la mare, considera just que segueixi a la presó?

–Hi ha càrrecs criminals que carreguen contra ella. El més probable que passi és que es faci efectiva l'ordre d'extradició alemanya i que, un cop allà, vagi fins a Itàlia, d'on ella és originària, i ingressi de nou a la presó. Hi ha càrrecs criminals que pesen contra ella. Però jo per qui estic preocupat és per la Luna, el que passi amb la seva mare m'és igual.

–Però hi ha una sentència a Guatemala a favor de la mare...

–Sobre això vull dir dues coses. Primer que Guatemala és un país extremadament corrupte. I sobre la sentència no tinc cap paper oficial, me n'he assabentat per la premsa. De totes maneres, hi ha una Convenció Internacional sobre Drets Humans que diu que una sentència ferma té validesa a tots els països membres. Guatemala n'és membre.

–¿Estaria d'acord en què la Luna mantingués contacte amb la seva mare?

–Sí, perquè crec que és molt important per a un infant. Però com aquest es podria realitzar, no en tinc ni idea.

–Per la seva filla serà difícil assimilar tot això...

–Per suposat, a partir d'ara haurà de lluitar per trobar la seva posició a la vida. Però no oblidem que només té nou anys. Afortunadament ha estat ben tractada a la Gavernera, tot i que aquest no és el lloc per ella, la Luna té una família.

–¿Com valora el paper de la justícia andorrana?

–El més important és l'interès del menor i en aquest sentit han actuat bé fins ara. Jo tinc absolut respecte per tot el procés. La Luna està en un bon ambient i ha estat ben assessorada pels psicòlegs. Però fins aquí hem arribat. Després de tres setmanes en aquesta situació el més necessari per l'infant és que estigui en un ambient familiar i que abandoni aquesta situació artificial que està vivint. No entenc perquè cal esperar més si Alemanya ja ha enviat tota la documentació necessària. I crec sincerament que la Luna no pot anar amb la seva altra família a Itàlia, seria ridícul. I igual de ridícul seria que estigués amb una família d'acollida d'Andorra. Sóc el seu pare i estic aquí. Amb el pas de les setmanes em sento cada vegada més irritat.

–¿Ha explicat a la seva filla l'opció d'anar a Berlin i començar una nova vida?

–No directament, perquè així m'ho han recomanat els metges. Hem d'esperar a que hi hagi una resolució. Però la meva impressió és que la Luna és conscient que properament hi haurà canvis a la seva vida.

–¿Haurà d'assistir al judici contra la seva excompanya?

–No ho sé. No m'importa tot el que envolti a la meva exdona. M'importa la meva filla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.