• Vilella, satisfet d'haver convertit l'ASMA en la veu dels músics del país davant de les institucions

La junta sortint, ahir: Ishtar Ruiz, Landry Riba i Oriol Vilella. Foto: A. L.

Hora dels adéus, i hora també de fer balanç. Han sigut quatre temporades al capdavant de l'Associació de Músics, entitat pionera nascuda el 2007 amb la voluntat declarada de convertir-se en el rostre i la veu dels compositors i intèrprets del país. Acabat el mandat, la junta directiva que ha capitanejat aquesta primera singladura deixa pas a un nou equip amb la satisfacció de la feina feta. I ben feta: l'ASMA aglutina avui una cinquantena de músics, i convertida en l'interlocutora de referència davant de les institucions. Aquest intangible és el principal llegat que,en opinió de Vilella, la junta sortint deixa als seus successors: «Els comuns i el Govern saben ara on dirigir-se quan volen contractar grups de casa per la festa major, per exemple. I també els empresaris i els particulars. Ens hem erigit en els representants dels músics del país, tant dels que són socis de l'ASMA com dels que no ho són. Això és probablement del que ens sentim més satisfets».

No és l'única fita dels primers quatre anys d'existència de l'Associació. N'hi ha més, i de sucoses: per començar, l'establiment i generalització d'un caixet mínim de 100 euros per bolo. Un pas de gegant que va eradicar el nefast (i estès) costum de contractar grups locals i esperar que actuessin gratis et amore. L'ASMA també va editar la tardor del 2008 un CD recopilatori amb temes d'onze de les bandes associades, estupenda eina promocional que es va completar amb la publicació, el curs pasat, de la guia-catàleg amb les dades de contacte de la trentena de socis que l'entitat tenia l'hivern del 2010, i amb la participació a la Festa de la Joventut, la convocatòria d'un concert anual, i l'organització d'un cicle a la desapareguda sala Apolo. Val a dir que l'ASMA també s'ha endut algun disgust i més d'una patacada. La suspensió del Testarrock –que aquest any ja no se celebrarà– n'és una, i de grossa. El penós periple parlamentari de la llei que ha de regular la societat gestora dels drets d'autor, una altra. Però on Vilella considera que l'Associació s'ha quedat a mitges és en l'afer del quadern ATA, una autèntica llosa per als intèrprets que pretenen sortir a tocar a l'exterior: Especialment els grups joves, diu Vilella, que es troben que a l'hora de passar la frontera han de dipositar una fiança per la meitat del valor del material amb què surten a l'exterior, o bé un aval bancari que, «òbviament, i si tens 20 anys, és molt difícil d'aconseguir»: «Hem parlat amb la Cambra de Comerç, amb el ministeri de Cultura i amb el ministeri d'Exteriors. Però és un afer que escapa fins i tot de les seves atribucions i ens hem topat amb una barrera infranquejable: Andorra no pertany a la Unió Europea. Marxem amb el rau de no haver pogut resoldre aquest problema».

Pel que fa al canvi de junta, Vilella va insistir que amb la fi del mandat havia arribat l'hora de deixar pas a «nova gent amb noves idees», per evitar fins i tot l'encotillament de l'entitat i que s'arribés a identificar l'associació com e»l projecte de tres persones, i no de tots els músics dels país.»

Per a més informació consulti l'edició en paper.