Mònica Bonell, en un dels actes de campanya de Demòcrates per Andorra just al costat de Antoni Martí Foto: ÀLEX LARA

Ha estat cònsol menor de Canillo des del 2004 i fins al febrer d'aquest any, quan va renunciar al càrrec per concórrer a la llista nacional de Demòcrates per Andorra. Cinc dies després de les eleccions, Vicenç Mateu i Mònica Bonell eren proposats, respectivament, com a síndic general i subsíndica.

–Un dels objectius que s'han fixat és acostar el Consell General i la Sindicatura a la ciutadania. ¿Com ho pensen fer?

–Amb el Vicenç (Mateu) ens ho hem començat a mirar. Però és a partir del 28 que ens posarem a treballar de veritat amb aquest tema, per veure exactament què podem fer.

–¿Ens pot avançar alguna cosa?

–Pensem, per exemple, que la jornada de portes obertes que es va fer el 14 de març, amb motiu de la inauguració de la nova seu del Consell General, hauria de quedar instaurada. No sé si ha de ser un cop a l'any o ha de ser més sovint, però el que sí que crec és que els ciutadans d'Andorra han de tenir l'oportunitat de poder visitar el Consell General. I també s'han de trobar fórmules per acostar la institució a les escoles. Això, a Catalunya, amb el Parlament, ja es fa.

–¿Són institucions poc conegudes?

–Hi ha gent que sí que segueix les sessions del Consell General, però la majoria dels ciutadans en desconeixen les funcions i tota la tasca que s'hi fa. En els darrers temps, el que més ha transcendit públicament és tot el treball d'esmenes a les lleis.

–¿Què la va portar a acceptar la proposta de ser subsíndica?

–És com quan vaig anar al Comú: per mi és molt important l'equip amb el qual hauré de treballar. El fet que el Vicenç hagués acceptat la proposta de ser el síndic general em va fer acabar de decidir, perquè el conec, sé com ha treballat fins ara i sé que és una persona de qui en podré aprendre moltes coses. El que tenia clar és que, des del lloc que fos, em volia implicar al màxim, igual que he estat implicada amb el Comú de Canillo. M'ho prenc com un repte i estic decidida a mirar de posar en valor aquesta institució.

–¿La persona s'amotlla al càrrec, o el càrrec a la persona?

–La persona sempre ha d'estar per sobre de qualsevol càrrec que pugui arribar a exercir a la seva vida. I és cert que aquest és un càrrec molt institucional, però per sobre del càrrec hi ha la persona i, en aquest cas, hi ha tota una feina que crec que puc aportar i que ha de servir per donar un nou caire a la institució. Sóc una persona a qui li agrada treballar en equip, i sé que m'agradarà treballar també amb el grup parlamentari i fer-hi totes les aportacions que pugui.

–¿Tenia por que, com a subsíndica, no pogués participar en el dia a dia del grup parlamentari?

–Va ser un dels meus neguits. Perquè jo no volia acceptar un càrrec, i que fos aquell càrrec i ja està. Potser és per la feina que he fet al Comú de Canillo, on he treballat molt en equip. Per mi és important poder treballar d'aquesta manera, estigui on estigui. Si estic amb el Vicenç, sé que podré treballar en equip, i al grup parlamentari també vull dir-hi la meva. Això és el que acaba enriquint les decisions que puguis prendre finalment com a grup. L'important no és que tothom estigui d'acord amb una cosa o una altra, sinó que tots puguem aportar la nostra visió. Perquè la decisió, al final, serà més encertada.

–¿Quins temes li ve més de gust treballar des del Consell? ¿Turisme, potser?

–-És evident que sempre he tingut una inquietud especial vers tots els temes de turisme. A més, vaig tenir la sort de poder ser la representant dels cònsols davant del ministeri. És un tema que m'agrada, no ho puc negar, i espero fer-ne un seguiment des del Consell. Per reactivar l'economia, els andorrans tenen clar que cal potenciar els pilars d'aquesta economia: el comerç i el turisme. Però això no vol dir que no m'impliqui en totes les altres qüestions.

–¿La va sorprendre, que li proposessin aquest càrrec?

–Aquestes coses van més ràpides i són molt menys premeditades del que la gent es pensa. Això va sortir en una reunió de grup, de manera molt natural. Una de les coses que es van valorar, per exemple, és que fos algú que s'hi pogués dedicar a ple temps.

–¿Es va valorar la seva experiència al Comú de Canillo?

–Igual que es va pensar que era bo que la figura del síndic fos algú que tingués experiència al Consell, també es va valorar, per a la figura de subsíndic, la meva experiència al Comú. Però va ser tot molt ràpid. No em van donar gaire temps. Només vaig tenir un dia per prendre la decisió.

–¿Un sol dia?

–El temps just de dir-ho a la família i a la gent del comitè directiu de Canillo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.