• L'Institut de Drets Humans creu que hi ha altres alternatives, com les famílies disposades a acollir-la

La concentració dels companys de la doctora a l'entrada de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, el passat 14 d'abril Foto: TONY LARA

Al marge de la disputa als tribunals i dels conflictes propis d'una ruptura matrimonial, el cas de la doctora italiana que es troba reclosa a la Comella té una altra vesant, la filla del matrimoni, que ja porta 15 dies al centre de menors de la Gavernera sota la tutela de l'Estat. L'Institut de Drets Humans d'Andorra, creat al 2006 però que ara inicia una nova etapa, ha expressat el seu malestar i preocupació per la situació en què es troba la menor, de 10 anys, que d'un dia a un altre s'ha vist vivint en un ambient familiar a fer-ho en una institució de menors.

Elisa Muxella, president de l'Institut, entén que el procediment judicial ha de seguir el seu curs i que l'Estat hagi hagut d'intervenir, però qualifica l'afer de «terrible, complicat i enrevessat», i manifesta que des de l'entitat que presideix es fan moltes preguntes sobre l'afer i que observaran amb atenció el seu desenvolupament.

De moment la doctora, que exercia al servei de Salut Mental de l'Hospital i està especialitzada en psiquiatria infantil, continua presa a la Comella a l'espera que el Tribunal de Corts resolgui el seu expedient. La psiquiatra té una ordre d'extradició d'Alemanya a demanda del seu exmarit, que l'acusa de segrestar la filla del matrimoni. La justícia andorrana s'haurà de pronunciar sobre l'odre d'extradició, i en cap cas sobre el fons de la qüestió, un litigi que ve de llarg i que té dues decisions judicials antagòniques, una a Londres on la parella vivia quan es va separar i on els tribunals van atorgar la custòdia de la nena al marit, i l'altre de Guatemala, on la metge va anar a viure un temps amb la nena per motius professionals i país que li va donar la custòdia.

SENSE PRESSIÓ / Muxella creu que la Justícia «ha de fer la seva feina lliure de qualsevol pressió per més ben intencionada que sigui», però paral·lemanent mostra preocupació «especial» per la situació de la petita, «que s'ha trobat d'un dia a un altre en un centre d'acolliment i a hores d'ara encara no ha pogut veure a la seva mare». Entre les preguntes que es fan els responsables de l'Institut de Drets Humans hi ha si hi havia altres possibilitats, com els familiars que viuen a Andorra o les diferents famílies que han manifestat la seva predisposició a fer-se càrrec de la menor mentre la seva mare està interna a la presó o es resol el cas, i fins i tot que la doctora hagués tingut una ordre d'arrest domiciliari amb una polsera de seguiment, doncs Muxella està convençuda que no hi hauria perill de fugida: «no marxaria sense la seva filla», sentencia.

Sigui com sigui, la metge continua a la Comella, on diàriament rep mostres de suport d'amics i de familiars dels seus pacients (joves i infants) que han passat per la consulta de la planta de Salut Mental de l'Hospital, on visitava diàriament.

«Un cop més es posa en evidència que en casos de separació qui pateixen les conseqüències són els menor», assenyala Muxella, que reflexiona sobre el fet que el batlle no ha entregat la menor al pare (que es va desplaçar a Andorra) i li ha donat la tutela a l'Estat: «¿Algun motiu hi haurà? Muxella aprofita per tornar a reclamar un batlle de família, un projecte que continua al calaix dels responsables polítics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.