• El CAEE exposarà la col·lecció d'art funerari precolombí del Museu Egipci de Barcelona
• Completa el calendari d'estiu, amb la mostra de Diego Rivera al Museu del Tabac i la de Ripo als carrers d'Escaldes

Figures de fang, pedra i ceràmica precolombina del Museu Egipci Foto: EL PERIÒDIC

Els aficionats a les relíquies mortuòries amb què els nostres avantpassats es feien acompanyar per al viatge definitiu ja poden començar a salivar: el Centre d'Art d'Escaldes (CAEE) tancarà la temporada amb Art funerari precolombí: la passió de Tórtola Valencia, procedent del Museu Egipci de Barcelona i una oportunitat única per conèixer de primera mà l'eixovar amb què maies, asteques i zapoteques guarnien els enterraments dels seus guerrers, nobles i alts funcionaris. Una col·lecció impressionant, que consta de prop de 200 peces de petit i mitjà format –hi ha figures de guerrers, de dones embarassades, de sacerdots, d'animals i d'alts funcionaris que completaven l'eixovar funerari del difunt, elaborats en fang, ceràmica, pedra i or– única a Espanya i gairebé inèdita: no es va exhibir en públic fins al desembre del 2009 al mateix Museu Egipci. Al CAEE hi arribarà una versió reduïda i adaptada a la superfície de les instal·lacions. Per compensar, hi farà una llarga parada, entre el 8 de juny i el 27 de setembre, en la que té tots els números per convertir-se en la gran cita de l'estiu artístic andorrà. Una referència: El pas a l'eternitat, produïda també pel Museu Egipci i que proposava un viatge similar per l'art funerari faraònic, va congregar el 2009 prop de 7.000 espectadors, erigint-se en l'exposició més visitada dels sis anys de vida del CAEE.

Art funerari precolombí s'afegeix, a més, a un calendari immediat sense precedents –per la quantitat i per la qualitat– a l'esllanguit panorama artístic dels últims temps: el Museu del Tabac inaugura el 2 de juny una mostra consagrada a Diego Rivera, el gran muralista mexicà –i marit de Frida Kahlo– en una altra proposta mai vista al país. Completa el trio d'asos artístics de la temporada d'estiu la doble exposició dedicada a l'artista valencià Juan García Ripollés, àlies Ripo, a la sala de Govern –pintura i escultura de petit format– i als carrers d'Escaldes, amb l'obra monumental que l'ha convertit en una de les referències de l'escultura pública espanyola i europea.

Reivindicació de Tórtola Valencia

Però avui el que toca és Art funerari precolombí, nom sota el qual s'aplega la col·lecció reunida per Jordi Clos –ja saben, l'ànima del Museu Egipci– des dels anys 70 i completada el 2007 amb l'adquisició del llegat precolombí de Tórtola Valencia, una vuitantena de peces més. D'aquí, però, prové el subtítol de l'exposició, aquesta Passió de Tórtola Valencia, que vol retre homenatge a una ballarina, coreògrafa, col·leccionista i, finalment, pintora, que va regnar als escenaris espanyols, europeus i americans els dos primers decennis dels segle. Una estrella a l'altura d'Isadora Duncan, Loie Fuller i Raquel Meller avui injustament oblidada, nascuda a Sevilla el 1882, educada a Londres i traspassada el 1955 a Barcelona, on s'havia instal·lat el 1931, just després de la retirada dels escenaris –l'última actuació havia tingut lloc el novembre de l'any anterior a Guayaquil, Equador. Diu la llegenda que la Tórtola Valencia devoradora d'homes va seduir (platònicament o no, aquesta és una altra qüestió) des de pintors –Zuloaga, Anglada Camarasa, Urgell, Romero de Torres– i escriptors –Darío, Baroja, Valle-Inclán– fins a circumspectes polítics com Cambó i Macià. Protofeminista, amant de les cultures exòtiques –va incorporar elements de les danses africanes, àrabs i índies a les seves coreografies– budista, vegetariana, morfinòmana i lesbiana més o menys pública malgrat el seu èxit amb els homes –va conviure durant trres decennis amb Àngels Magret, a qui havia adoptat com a filla per salvar les aparences– Tórtola Valencia és el personatge proteic que protagonitza la primera part de l'exposició amb la col·lecció d'art precolombí que va reunir al llarg d'un quart de segle. Una bona excusa per rescatar-la de l'oblit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.