Filloy al seu despatx de les instal·lacions de l'ACODA, durant l'entrevista amb EL PERIÒDI Foto: TONY LARA

Fa poques setmanes que ocupa la gerència de l'Associació de Contractistes d'Obra (substitueix a Carles Pascuet). Però darrera aquesta nova aventura professional Filloy té un extens currículum que abraça diferents sectors i projectes, i també diferents parts del món. Ha estat voluntari de la Creu Roja i ha format part del Comitè Olímpic pels Jocs dels Petits Estats del 2005. Després va entrar al Govern, per crear el departament de Cooperació Internacional del ministeri d'Exteriors i posteriorment va ser Secretari d'Esports, Joventut i Voluntariat durant dos anys. Amb el canvi de Govern va donar un gir a la seva vida iniciant un projecte empresarial al Cap Verd. Ara ha tornat per plasmar aquesta experiència i ajudar a recuperar un sector que ningú nega que està en hores baixes.

–¿Com afronta aquesta etapa al capdavant de l'ACODA?

–No es preveuen grans canvis en el funcionament. Els meus predecessors van fer una feina de gestió excel·lent. En el que penso que caldrà fer incís és en la recerca de contraprestacions per als nostres associats. Quan les coses van difícils des de l'associació és important que puguem donar respostes als seus neguits, o ajudar-los d'una manera més tangible.

–¿De quin tipus de contraprestacions estem parlant?

–Es tractaria de donar ajudes. Per exemple, ara s'estan elaborant molts reglaments interns relacionats amb la construcció i caldria treballar amb convenis col·lectius. També assessorar en àmbit jurídic als petits constructors. Posar a disposició diferents eines on poder trobar un suport en cas de necessitat.

–¿Com es troba actualment el sector?

–Malauradament, i sense ànims de ser catastrofistes, les darreres dades no indiquen una millora. De fet més aviat al contrari. Pel que fa al nombre d'assalariats total al país, hem perdut 4.000 persones des del 2007. I si ens centrem en les dades del sector de la construcció hem passat de 6.522 fins als 4.491 de l'any passat. I tot indica que la tendència per aquest 2011 serà la mateixa.

–¿Fins quan considera que es mantindrà aquesta delicada situació?

–És imprevisible poder donar una data, el que és evident, i el sector de la construcció ho té completament assumit, és que ja no tornarem a viure el percentatge de creixement dels darrers anys. Per això a dia d'avui en el que treballem és en buscar noves vies de negoci, per com a mínim mantenir la infraestructura empresarial actual que tenen les empreses. No hi ha cap mena d'intenció de créixer perquè la cosa està delicada, s'ha de lluitar per mantenir els treballadors actuals.

–¿En quina mesura la crisi al sector immobiliari a afectat al Principat a diferència dels països veïns?

–Bé, no tenim una comparativa exacta, però el que sí que està clar és que no estem patint una situació tant traumàtica com la del nostre veí del sud, on hi ha molts habitatges buits i edificacions a mig acabar per problemes de finançament. Obres a mig gas, projectes parats i pobles fantasma que aquí no tenim. La realitat no és la mateixa però no deixa de ser preocupant.

–¿Quins percentatges de reducció de construcció heu patit aquests anys?

–Les darreres dades de les que disposem indiquen un clar descens dels metres quadrats autoritzats a construir. Hem passat d'una mica més de 180.000 metres quadrats al 2005 als 108.000 autoritzats a l'any 2009.

–¿El nou pla de rehabilitació d'edificis i d'eficiència energètica pot ajudar a reincentivar el sector?

–Encara és precipitat valorar-ho, ja que a dia d'avui encara no s'ha executat cap demanda a Govern per part de privats. Amb tot, però, les ajudes són interessants. No serà la salvació però serà una de les branques que permetran recuperar el sector. Ara, el que sí que cal és que es faci una bona difusió d'aquestes ajudes. La gent no les acaba d'entendre, cal que el Govern les doni a conèixer i expliqui que és un bon moment per rehabilitar l'edifici. Entre d'altres coses perquè els constructors estan treballant a preu de cost.

–És racional a Andorra apostar plenament per les energies renovables?

–Sí, per suposat. Aquestes ajudes tenen vàries connotacions interessants. La primera és que actualment el Principat té un parc d'edificis molt vell, sobretot a Andorra la Vella. Tenen més de 40 anys i alguns estèticament són horribles. S'han de rehabilitar i pensant en les ajudes és un bon moment per pensar en termes mediambientals. És una qüestió estètica també partint del turisme. Volem tenir un país maco.

–¿I en temes mediambientals?

–El tema de l'eficiència energètica és mol necessari. Un edifici normal de sis plantes genera en termes de CO2 un volum anual igual que vuit edificis a sobre. Posar calderes de biomassa o calefacció elèctrica serien una solució. I també i ha tot el tema d'il·luminació per leds, en què estalvies un 80% de la factura de la llum. I si fas un bon aïllament tèrmic de les façanes estalvies en calefacció.

–¿Hi ha conscienciació social? ¿La població ho demana?

–No, gens. Per això cal que el Govern doni a conèixer millor les ajudes. Alguns propietaris ja comencen, sobretot amb temes d'il·luminació i leds. Però encara falta molta cultura al respecte. El que és important és que els constructors, enginyers, arquitectes, etc., proposin al propietari edificar seguint aquests criteris.

–¿Els concursos públics han de ser exclusivament nacionals?

–No té perquè. Actualment, i amb el desenvolupament dels convenis de doble imposició pot ser un bon moment perquè les nostres constructores puguin optar per concursos fora de les nostres fronteres. Ja hi ha empreses que ho fan, però ho fan creant una seu a Espanya. Pel que fa a aquí, els concursos són nacionals, només es recorre a fora quan no es troba aquí. Fins ara la tendència ha estat proteccionista.

–¿En quin sentit s'ha de modificar la llei del sòl?

–Des de l'ACODA hem treballat amb l'Associació de Promotors Immobiliaris una sèrie de propostes per millorar l'aplicació de la llei que farem saber al nou Govern. Per exemple traspassar el pagament de la cessió econòmica al final del procés, facilitant així la presa de decisió dels propietaris. La morterada de diners que han de pagar per començar els fa sovint tirar-se enrere. També caldria modificar el quòrum necessari per impulsar una unitat d'actuació, reduint-la al 50%. El quòrum de les tres quartes parts és excessiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.