• L'històric comerç tancarà les portes l'1 de juny, després de 59 anys de vida

Un altre establiment històric que tanca la paradeta: fa un mes eren els cines Modern de la capital, després de set decennis de vida, i ara li ha arribat el torn al Tonet de la Música, la botiga especialitzada degana al país –amb el permís de Transbord, és clar– que ja ha penjat el fatídic cartell de Liquidació Total. La defunció ja té data anunciada: serà l'1 de juny, i amb el Tonet desapareixen 59 anys d'història de la música en aquest racó de món. El primer establiment –aleshores, Paradís Musical, que comercialitzava també equips d'alta fidelitat– el va obrir el 1952 a l'avinguda Carlemany d'Escaldes Antoni Pantebre, ben aviat el Tonet de la Música. Aquell modest negoci familiar de seguida es va multiplicar: en el moment àlgid va arribar a comptar amb sis establiments –dos a Escaldes, dos a la capital i dos més al Pas de la Casa– que donaven feina a més d'una quarantena de treballadors. Això era cap al 2000 –abans d'ahir, com qui diu– just el moment en què Internet començava a convertir-se en l'oceà sense llei ni ordre on els pirates fan i desfan segons la seva reial voluntat.

Aquest és exactament el punt d'inflexió d'un sector, el de la comercialització de música enllaunada, tocat des d'aleshores de mort segons Marc Pantebre, gerent actual del Tonet i fill del fundador. Ell té claríssimes les causes últimes d'una decisió «molt meditada»: «La pirateria, que s'ha multiplicat amb la universitalització d'Internet i les noves tecnologies, ens ha passat per sobre com una piconadora». Pantebre va una mica més enllà i col·loca la crisi gairebé mortal del sector en un context de canvi d'hàbits generalitzat en les formes de consum de productes culturals. Una mutació que té en el fons i gravat a foc el principi del gratis total aplicat a la música, el cine, la literatura i la cultura en general. «El cert és que es tracta d'una qüestió que no és purament mercantil, de números. És sobretot cultural: s'ha estès entre un sector cada vegada més ampli de la joventut la cultura del pirateig, la convicció que tot es pot descarregar per Internet i que la cultura, especialment la música, és gratis. El format tradicional, el CD, ja no els interessa. Aquesta és la realitat».

Una guerra perduda / Uns arguments que recorden –no per casualitat– els que recentment al·legava Enric Cassany amb motiu de la clausura dels cines Modern, i que, ajuntats amb la crisi, han desembocat en un còctel mortal. Val a dir que, tot i que «molt meditada», la decisió de tancar el Tonet s'ha vingut coent els últims anys. De fet, i fins fa tres lustres –just abans de la irrupció d'Internet–, les perspectives eren prou favorables com perquè el grup obrís la cèntrica botiga del carrer Bonaventura Armengol de la capital. L'última que tancarà, precisament, deixant sense feina els seus dos últims treballadors: «Quinze anys enrere les expectatives eren unes altres. El mercat ha canviat molt en molt poc temps. Ens ha costat prendre aquesta decisió, però les empreses s'han de gestionar abans amb el cap que amb el cor, i la realitat és que vendre música no és avui negoci. Encara diria que hem resistit molt més del que es podia esperar». És molt possible, perquè el replegament dels comerços tradicionals de música va començar fa ja uns quants anys: recordem només l'aparatosa clausura de les botigues Virgin a tot el món –Barcelona inclosa– i la paulatina retirada de la cadena Gong, avui concentrada en el negoci de les descàrregues (legals) per Internet. Pel que fa a Andorra, i amb el Tonet en vies de liquidació, als fidels als suports físics –compactes i vinil– les possibilitats se'ls han reduït dràsticament: Transbord, la botiga degana al país, i les seccions especialitzades dels grans magatzems –Pyrénnés i Escale.

La clausura del Tonet de la Música s'afegeix, ja s'ha dit, a la defunció recent dels cines Modern, i al constant degoteig de tancaments que ha esquitxat el món de la cultura els últims temps: recordem només la desaparició, només des del 2008, de galeries d'art com ara Art Centre i Torrallardona, i de llibreries com La Casa del Llibre, totes tres a la capital. Un panorama que no convida precisament a l'optimisme i que, en el cas dels discos i dels llibres, obliga a plantejar la urgent reconversió del model de negoci tradicional, basat en els suports físics, a les descàrregues per Internet. L'alternativa, ja es veu, és morir, perquè aquesta guerra està perduda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.