• Els llibreters, satisfets amb l'experiment de la Diada escaldenca; els ciutadans miren, però reserven les compres per a dissabte

Passejants miren llibres a les parades de la Plaça Coprínceps, ahir a Escaldes Foto: TONY LARA

Miren molt, sí; s'interessen per les novetats, pregunten preus... però no compren. Si mireu la plaça, veureu ben poques bosses. M'imagino que es reserven per dissabte. Es veu que Sant Jordi ha de ser Sant Jordi». Aquest és el gràfic resum amb què el llibreter Lluís Canal, de La Llibreria, feia balanç a última hora de la tarda d'ahir del Dia del Llibre avançat que el comú d'Escaldes s'ha tret aquest any de la màniga amb l'excusa de la previsible diàspora de Setmana Santa que ha de deixar el país buit de lectors (i de compradors) aquest dissabte, just el 23 d'abril. El cert és que només cinc de les onze parades que ahir es van plantar a la plaça Coprínceps eren llibreries comercials, amb la notable, significativa absència dels grans magatzems de la capital, que no devien veure gaire clara la iniciativa del comú. Amb raó, com es va demostrar, perquè l'afluència de ciutadans a Coprínceps va ser més aviat escassa, i no es van produir en cap moment les aglomeracions de vianants reglamentàries per Sant Jordi. Al contrari, perquè les hores suposadament punta –al migdia i cap a mitja tarda– l'aspecte de la plaça era ben poc lluït. Si la voluntat del comú amb aquesta Diada avançada era atreure als ciutadans que marxaren de vacances, no se'n van sortir. Això, o bé aquesta Setmana Santa poca gent marxarà de vacances...

Entre les llibreries que sí que hi van participar –La Llibreria, La Puça, Idees i Granma, a més de la Caballé, especialitzada en el llibre antic i de segona mà– la sensació general era que una bona iniciativa com ho era sobre el paper aquesta d'avançar tres dies Sant Jordi es va acabar saldant amb uns resultats més aviat discrets. Ben aviat es va veure que ahir no rebentarien la caixa: «Està clar que això no tindrà res a veure amb les diades a la Plaça del Poble», augurava ja al migdia Pamela Méndez, d'Idees. El balanç final li va donar la raó. A ella i també a Anna Riberaygua, de La Puça, probablement la llibretera més beligerant contra aquesta Sant Jordi avançat: «No ens agradava, però bé hi havíem de ser perquè és una oportunitat de venda i tal com està el mercat no li podíem donar l'esquena. Ara bé, Sant Jordi s'ha de celebrar el 23 d'abril. ¡¿Que aquest cau en Dissabte Sant!? Doncs serà un Sant Jordi diferent, amb menys gent del país i més turistes. ¿I què? El que està clar és que a ningú on se li acudirà canviar Cap d'Any, o la revetlla de Sant Joan o la Diada de Meritxell perquè cauen en festiu. ¿Per què Sant Jordi sí?» Al final, Canal es consolava amb la «promoció» que, diu, es va fer ahir, i que servirà –s'espera– per afinar les vendes de dissabte. És clar que tant ell com Méndez ho havien apostat tot al Sant Jordi escaldenc: ni La Llibreria ni Idees obriran parada el 23 d'abril a la capital.

¿I què en pensen, els clients, del Sant Jordi escaldenc? D'entrada, els pocs que es van desplaçar ahir fins a Coprínceps estaven encantants amb l'oportunitat de remenar llibres sense haver de barallar-se amb la multitud que inunda les parades en un Sant Jordi habitual. És el cas de la Roser, massanenca d'Arinsal, que va aprofitar el mercat escaldenc per avançar les compres de Sant Jordi. Dissabte s'estalviarà de baixar a la capital. Amb la mateixa esportivitat s'ho prenia el tarragoni Xavier, que s'ha trobat la sorpresa d'un mercat quasi en la intimitat, «sense empentes i que et permet llegir tranquilament les sobrecobertes dels llibres». I l'escaldenca Judith, que va dedicar el matí d'ahir a mirar, triar i reservar els llibres de Sant Jordi. Les compres, però, dissabte. Al final, i com diu la Roser, «per comprar un llibre qualsevol excusa és vàlida i qualsevol dia és bo». D'aquí que, posats a innovar, Manel Gibert –que va firmar exemplars de Blaus a la deriva, junt amb Iñaki Rubio (Trencadís), Albert Villaró (La primera pràctica) i Júlia Estrada (Haikús de luna)– advoqués per allargar Sant Jordi tota la setmana.

Els més llegits a la primera volta / Sigui com vulgui, i si la diada d¡ahir té algun valor orientatiu –discutible, vist l'escàs volum de vendes– ja es pot anar confegint la llista dels llibres més venuts d'aquest Sant Jordi. Diguem-ho ja d'entrada: sorpreses, ben poques. El lector andorrà segueix fil per randa les modes i tendències que dicta el mercat català, i només es permet certa originalitat a compte dels autors i les monografies de regust local. I aquí, qui té aquest any totes les butlletes per erigir-se en el best seller nacional és Albert Llovera amb No Limits. Ahir es va començar a perfilar com el blockbuster editorial del curs amb ADN andorrà. Estan avisats. Un camí similar sembla cridat a seguir Bombers d'Andorra, retrat del cos segons la càmera i l'ull fotogràfic de Lluís Calsina, i el més semblant a una sorpresa que depararà previsiblement aquest Sant Jordi –segons coincideixen els llibreters– tot i un preu no precisament econòmic (36 euros). L'apartat específicament literari l'encapçalen Iñaki Rubio, amb Trencadís, i de nou Gibert, amb Blaus a la deriva, les dues apostes d'Editorial Andorra –amb el permís del Glossari d'en Fontbernat i els Haikus d'Arinsal de Bartra, que sembla que no han despertat grans passions compradores. Que hi farem. Tampoc no figuren ni tan sols a la segona fila de la graella de sortida els vencedors del Carlemany (Bea Cabezas, amb La ciutat veritcal) i del Ramon Llull (Núria Amat, amb Amor i guerra). Sorprèn, francament, no trobar-hi La primera pràctica, de Villaró –publicat al setembre, ja no és estricta novetat, i això pot haver-hi jugat en contra– i l'absolut desinterès per la literatura pirinenca que, suposadament, ens toca de més a la vora. Sembla que l'única monografia que ha despertat alguna passió (confessable) és El contraban de frontera al Pirineu català, de Josep Albert Planes.

Tot un altre panorama ofereix la literatura diguem-ne universal. El lector local —si més no, el comprador de Sant Jordi– exhibeix uns gustos que beuen directament del mainstream editorial. Els més venuts ahir a Coprínceps seran probablement –i amb escasses variacions, posem-hi la mà al foc– els més venuts dissabte a tots els pobles i ciutats catalans: Ken Follett, amb La caiguda dels gegants, la primera entrega de la Trilogia del segle; Chufo Lloréns, amb Mar de foc; Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, d'Albert Espinosa, i La caçadora de cossos, de Najat el-Hachmi. Tampoc no hi falten, és clar, els llibres de consum, amb un lloc destacat per a la febre blaugrana –Diccionario de jugadores del Barça, d'Ángel Iturriaga; Abarçadari, de darío Porras– o, atenció, El método Dukan, l'última panacea editorial (i negoci multimilionari) per perdre quilos i lluir tipet, ara que ve l'estiu. Però el podi d'honor és per al tercet que integren el veteraníssim Stéphane Hessel, amb el seu pamflet Indigneu-vos; Jean M. Auel amb La terra de les coves pintades, última entrega de la sèrie Els Fills de la Terra, i Alicia Giménez Bartlett amb Donde nadie te encuentre, la novel·la sobre el maquis hermafrodita amb què es va embutxacar l'últim premi Nadal. Dissabte, la tornada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.