PUBLICITAT

Reinventar-se per sobreviure

  • Amics dels Orgues unifica els dos cicles anuals en un sol Festival, des d'abril fins al desembre
A. L.
ANDORRA LA VELLA

Imaginació, ordre i sentit comú. Aquesta és la recepta que el director artístic d'Amics dels Orgues, Ignasi Ribas, ha aplicat a la programació anual de l'associació, fins ara dividida en dos cicles de temporada –el d'estiu, en marxa des del 1999 i amb epicentre a Sant Esteve d'Andorra la Vella, i el de tardor, estrenat el 2007 a la Massana– més la torna del tradicional concert de Sant Esteve, també a la capital, i que a partir d'aquesta mateix curs unifica en un sol cartell. Un cartell únic i amb aspiracions ja des del nom, perquè deixa de ser un humil cicle –l'apel·lació amb què havia funcionat fins ara, i prou bé– per convertir-se en flamant Festival internacional. No es tracta només d'un canvi de nom purament cosmètic, no: si fins ara la programació es concentrava els mesos d'agost i –principalment– novembre, a partir d'ara hi haurà orgue des de Setmana Santa. Exactament, des del vespre de Divendres Sant, jornada habitualment «buida» en un país sense processons –així ho va apuntar l'arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries– i que en endavant donarà el tret de sortida del Festival. Des de demà mateix, atenció, amb la vetllada inaugural a l'orgue neoclàssic de Sant Esteve a càrrec de Ribas i un repertori sacre inspirat en el cant gregorià, amb obres d'Aguilera de Heredia, Mas i Serracant, Torres, Liszt i Langlais.

Però dèiem que no es tracta només d'un canvi cosmètic. L'ambiciós objectiu del refundat Festival, segons el mateix Sàrries, és posar Andorra al mapa organístic europeu, i el Festival –atenció, novament– «al nivell de la programació de les grans catedrals del continent». Per aconseguir-ho, Ribas ha dissenyat un cartell que aquest any tindrà un regust especialment ibèric –amb intèprets catalans, bascos i navarresos– i germànic. Pel que fa a la programació, hi destaquen les dues propostes de cambra: la combinació orgue i gralla, el 7 de maig a Sant Pere màrtir d'Escaldes (Jonatan Carbó i Jordi Mestre), i el nom menys insòlit còctel orgue-tenora, el 6 de desembre a Sant Iscle de la Massana (Francesc Pi i Marià Franco). Una picada d'ullet a la capitalitat de la cultura catalana que aquest any exerceix Escaldes. També té especial interès –per rara en aquest racó de món, s'entén– la vetllada cinèfila del 13 d'agost, amb l'alemany Jürgen Essl improvisant a Sant Esteve a compte d'El maquinista de la General, l'obra mestra de Buster Keaton. El programa es completa amb una també curiosa tot i que no inèdita proposta d'orgue i arpa, el el 28 de desembre a Sant Esteve (José Luis Echechipía i Estíbaliz Aldecoa), una incursió en l'art de la improvisació, el 10 d'agost a Sant Pere màrtir (Gereon Krahforst), i –silenci– una dosi d'orgue barroc amb dues de les obres majors de Bach: Passacaglia et thema fugatum i Preludi i fuga en mi menor. Serà el 17 d'agost a Sant Iscle, amb Esteban Landart.

Dit això, convé afegir-hi que els set concerts del nou Festival internacional –tres a la capital, dos a Escaldes i dos més a la Massana– allarguen, sí, la temporada organística però suposen també una sensible reducció de l'oferta global, si es té en compte que el 2010 van ser en total nou els concerts d'orgue. Per cert: l'entrada continua sent gratuïta, mentre que el Festival reprèn la dimensió solidària estrenada l'any passat amb col·lectes a benefici d'Intermón, Mans Unides i Caritas que tindran lloc el 22 d'abril, el 13 d'agost i el 28 de desembre, respectivament.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT