PUBLICITAT

Els Jocs de Londres s'encareixen

  • Les mínimes oficials només deixen l'opció de la marató, amb Sansa i Martínez amb ganes d'intentar-ho
R. M. S.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Víctor Martínez no va poder debutar a la marató de Nova York, per grip. A la galeria, Pep Sansa es veu capaç de rebaixar el seu temps de 2 hores, 34 minuts i 36 segons. Foto: E. C.

Ahir la IAAF va fer oficials les marques mínimes per poder participar als Jocs Olímpics de Londres 2012. Amb els números a la mà, l'únic andorrà amb el bitllet ja a la butxaca és Toni Bernadó, que hi serà a la marató. Precisament és aquesta cursa on només poden aspirar alguns andorrans més a ser a la cita olímpica pel que fa a les proves d'atletisme. La resta de marques són senzillament inaccessibles per ningú, si no hi hagués cap sorpresa, cosa que ni des de la federació intueixen. Així, Pep Sansa i Víctor Martínez tenen la il·lusió i les ganes d'intentar assolir la mínima per ser a Londres. Ho provaran el 25 de setembre a Berlín. El repte, baixar de la mínima B: 2h 18min 00s.

Precisament aquesta setmana el kenyà Geoffrey Mutai ha batut el rècord del món de marató per deixar-ho en un escandalós 2h 03min 02s –l'anterior marca era de l'extraterrestre etíop Haile Gebrselassie, a Berlín al 2008–, però aquestes coses són a anys llum d'Andorra. Al Principat, només Toni Bernadó –el nostre particular extraterrestre– ha aconseguit l'única marca mínima que fins ara permet dir que hi haurà representació andorrana a Londres 2012. Ho va fer fa el passat 6 de març a Barcelona amb un crono de 2h 17min 16s. Ara, la dada ja oficial de 2h 18min 00s, el confirmen, però Pep Sansa i Víctor Martínez també es veuen capaços d'aconseguir-ho.

BERLÍN ÉS LA PRIMERA OPCIÓ / Tots dos atletes estan inscrits a la pròxima marató de Berlín. Sansa disputarà la seva segona cursa després de la de Nova York del 2010 on va fer un temps de 2h 34min 36s. L'atleta andorrà assumeix la dificultat però confia en la seva capacitat: «Ja ho he provat, ja sé què és una marató i em va agradar, i crec que puc millorar molt la marca que vaig fer». Aquest és un bon símptoma: la autoconfiança. De fet, Sansa veu factible, amb exigència, rebaixar gairebé 10min el seu temps, i la resta guanyar-ho a base d'entrenament, esforç, treball i sacrifici. De moment, està immers en la preparació dels Jocs dels Petits Estats i de l'Europeu, i a partir de juny treballarà específicament per la marató.

Semblant és el cas de Martínez, tot i que el veterà atleta no va poder debutar a Nova York per una grip, tot i que fins i tot hi va viatjar. Així, Martínez debutarà a Berlín. Tots dos, en cas de no obtenir el premi de la mínima a la capital alemanya, ho tornaran a intentar a principis del 2012 en una marató que considerin assequible pel recorregut.

EN DONES, FELIPO I IGLESIAS / Si l'objectiu de Sansa i Martínez és assequible, més complicat és en categoria femenina, on les dues opcions actuals passen per Sílvia Felipo i Eva Iglesias. La primera encara no ha pogut competir en cap, tot i tenir-ho en ment i estar entrenant per això, mentre que la segona ja ha debutat, amb un temps de 3h 15min. Segons fonts de la federació d'atletisme, aquest temps Iglesias té capacitat com per rebaixar-ho, tot i que es mouria en un marge, minut amunt minut avall, de 2h 50min. La marca mínima B per la marató femenina és 2h 43min 00s.

‘WILD CARDS' O RES / La resta de proves d'atletisme són inaccessibles per als atletes andorrans, a dia d'avui. Ni tan sols Montse Pujol és ara prop dels seus 12,50s que té de millor marca als 100 metres llisos, ja que la seva tornada als entrenaments està sent progressiva. La mínima B dels 100, en tot cas, és ara 11min 38s. En tot cas, una futura opció a l'atletisme seria una wild card, que només aniria destinada a una dona.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT