• El VPC pot amb les males maneres del Foix (15-23) i jugarà les semifinals del Francés contra el Sor Agout

Gagnidze en primer pla i la resta dels jugadors del VPC celebren el triomf davant la desolació dels integrants del Foix. Foto: TONY LARA

El VPC ja és més a prop de l'anhelat ascens. Ahir va superar el Foix 15-23 en els quarts de final del Campionat de França en un partit duríssim a Tarascó i contra un equip que va tirar del joc soterrani per intentar superar d'una vegada el quinze de Michael Broad. Però no. El VPC havia guanyat els dos partits de la fase regular i ahir va plantar cara, va jugar uns primers vint minuts magistrals per situar-se 0-20 i va aguantar amb heroïcitat l'avantatge per trencar la dita a la tercera va la vençuda per plantar-se a les semifinals, que jugarà contra el Sor Agout.

HINDS, DE ‘10' AMB ELS PEUS / Adam Hinds, en la posició de deu en detriment de Barkalaia, que va actuar de dotze, va ser la principal arma tricolor. Amb els peus va estar espectacular, enviant entre pals l'oval quan més ho necessitava l'equip. Només començar el Foix va avisar de com aniria el partit, deixant escapar els punys en cada una de les accions d'atac del VPC, que era el que marcava el ritme de joc. Però els de Broad no es van deixar intimidar i a poc a poc es van anar apropant a la línia de marca del Foix, que al minut 4 havia desaprofitat la oportunitat de puntuar mitjançant un cop de càstig fallat per Hernandez i que en el 10 va veure com Hinds encertava amb una penalitat fàcil.

El 0-3 va alliberar els andorrans, que fins al minut 30 van donar un recital de com es juga al rugbi. Ràpids amb l'oval, amb una varietat de recursos inabastable per al rival i perfectament coordinats en defensa van tancar el Foix en el seu mig del camp.

Al minut 16 va arribar la primera marca tricolor. El VPC havia perdut l'oval després de rondar l'assaig sense èxit i quan el Foix el va posar en joc Carmona va interceptar l'intent de refús d'Hernandez sobre la línia de marca i va fer pujar el 0-5. Hinds no va fallar en la transformació tot i que estava escorat a la dreta i l'efecte en el xut feia perdre angle.

El 0-10 no va variar el guió. L'equip de Broad volia més, es notava molt superior al rival al terreny de joc i per inèrcia va caure el segon assaig gràcies a una fantàstica jugada col·lectiva amb Barkalaia, Fité i Màxim Taurinyà com a protagonistes; aquest últim, entrant en carrera des de darrere, es va colar entre la defensa, va veure forat en la zona esquerra de marca i allà va plantar l'oval. Hinds, ara amb l'efecte a favor, de nou va encertar el xut a pals per fer el 0-17.

El Foix no estava disposat a presenciar un monòleg andorrà i llavors es va dedicar a aplicar el joc antiesportiu. Cada acció acabava en batussa perquè deixaven anar la mà de manera ilegal amb una facilitat aplastant. I l'àrbitre, que no s'enterava de res, va començar a rascar-se la butxaca en busca de les targetes. Jamrulidze va caure en la trampa, va respondre de la mateixa manera a un cop de puny de Labarty davant l'àrbitre i tots dos van veure la targeta groga al minut 26.

Al 31 Hinds, que s'escapava cap a la línia de marca en la zona de 44 metres, va ser placat pel coll i ell mateix va encertar el cop de càstig per fer el 0-20. I el Foix, que no li quedava una altra, va decidir llavors anar cap amunt. Joan Fité havia vist una altra groga al minut 35 però amb un menys el VPC va saber aguantar fins el descans i també els primers cinc minuts de la represa que van estar en inferioritat, tot i que el Foix s'havia plantat a uns cinc metres de l'assaig. Curiós, però quan es va reincorporar el petit dels Fité Collado va fer marca a la cantonada dreta.

I la marca va ajudar al Foix a creure que era possible la remuntada. La truita es va girar de manera descarada, amb el VPC renunciant a l'oval i dedicant-se a defensar com podia, desorientat per la falta del capità i tanca Magallon, que va demanar el canvi en la represa per un fort cop que havia rebut a l'esquena.

19 minuts va trigar el VPC de sortir del seu mig camp. Quan ho va fer ja havia encaixat una penalitat (8-23) de dues que havia xutat Hernandez. Però quan ho va fer Hinds va tornar a fer de les seves, de nou va ser placat pel coll i no va fallar en el cop de càstig. Era el 8-23, més tranquil·litzador perquè es preveien uns últims 18 minuts de guerra total.

Pirjor es va posar el panorama quan Estrade va fer un eslàlom per la banda dreta i va fer un assaig transformat per Hernández que suposava el 15-23. El Foix sabia que havia d'anar a la desesperada i, contra les cordes, de nou va exhibir el caràcter antiesportiu que havia adormit des del descans. Aplicava més un joc de força, formant continuament piles, empenyent per intentar guanyar metres i apropar-se a la línia de marca... Però el VPC no es va arronsar, va aguantar el tipus en els atacs i en les batusses provocades pel Foix i ja és més a prop de la Tercera Federal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.