Mckendry, sagnant pel nas després de rebre un cop, ahir a Tarascó. Foto: TONY LARA

Hi haurà polèmica amb això segur. Si vostè ha llegit la crònica de rugbi del partit d'ahir entre el Foix i el VPC s'haurà quedat amb la idea de que l'equip de Broad, més que un partit, va guanyar una guerra. Perquè el contrincant, que havia perdut els dos partits de la fase regular contra, va buscar el joc soterrani des del principi, amb provocacions i sobretot cops de puny, patades, trepitjades i demés que no venien a conte i que no reflecteixen la noblesa d'aquest esport.

Quan es veuen coses com les que un servidor va viure ahir en primera persona, guanyi o perdi el teu equip, no te'n vas del camp del tot content perquè el rugbi no consisteix en pegar-se sinó en fer més punts que el rival. I sí, el VPC es va imposar a les males maneres del Foix, va ser fidel al seu estil de joc gairebé sempre sense contagiar-se de les formes de l'altre equip.

Ja està. El VPC continua viu en la competició, continua optant a l'ascens a la Tercera Federal que només obté el campió... però la mosca collonera, ja eliminada del mapa esportiu, continua emprenyant. Resulta que ara els nostres amics del Foix, aquells que es van saltar les regles del joc, després del partit li van dir al senyor Thomas Ginesta, president del VPC, que volien oferir-se com a club receptor per a les semifinals. És a dir, que igual ens toca jugar al seu camp contra el Sor Agout.

¿Com es pot pendre un aquesta notícia? ¿S'estan rient de nosaltres? ¿Què pretenen? ¿Que no pugem a Tercera Federal perquè els hem guanyat amb justícia? ¿Ens volen preparar una ensarronada com a revenja? ¿O què? Per l'amor de Déu.

El president em va comentar ahir que obviament el VPC es negarà. Però en la línia de la primera frase que escric en aquesta contraportada això fa mala pinta. No tinc bones sensacions al respecte. Perquè el VPC, un equip andorrà, juga en la Lliga Francesa i pel fet de no tenir la mateixa nacionalitat és tractat, diguem, d'una manera diferent. Som els últims de la cua, és així. Si el Comitè decideix que es juga a Foix el VPC no es pot negar per poc que li agradi. Per exemple ahir el partit en camp neutral a Tarascó es va jugar a una hora i mitja d'Andorra la Vella i a 10 minuts de Foix. Neutral, el que es diu neutral... I després del partit l'ambient que es respirava no era del tot agradable. No va passar res però es notava que allà els d'Andorra no érem benvinguts. Ni tan sols algun(a) que anava més begut del necessari ens va deixar fer la nostra feina als periodistes després del partit, quan vam fer la bateria de preguntes a Michael Broad a la mateixa gespa.

És el que hi ha. En aquesta situació no puc evitar que em vingui al cap el pensa malament i encertaràs i em baso principalment a les situacions surrealistes que he viscut; per exemple i sense anar més lluny el dissabte al poliesportiu d'Andorra en el BP-Càceres de futbol sala. També hi vaig ser, allà, i no acabo d'entendre com pot un àrbitre ensenyar una targeta groga a un jugador que, quan és surt a la pista li cau el plastró a terra sense voler. És de riure, però això és el que va generar tota la polèmica. Ja fa temps que l'Andorra, tant en futbol com en futbol sala, se sent perseguit pels àrbitres catalans. ¿A que no endevinen d'on son Crego Pérez y Núñez Comuñas, àrbitres del BP-Càceres?

La gent podrà pensar que culpar el sistema és una manera de justificar resultats. Ahir el VPC va sortir escalfat de Tarascó i l'àrbitre va assenyalar dues targetes grogues per bàndol. Ara el Foix vol acollir les semifinals... ¡Uf! Pensa malament...

Per a més informació consulti l'edició en paper.