• Amb aquest pressupost el Col·legi aplicarà l'any vinent un protocol d'assistència lletrada des de la detenció

Una imatge d'arxiu que mostra un detingut custodiat pels agents de la Policia. Foto: TONY LARA

Encara no s'havia fet cap pressupost anual referent al cost que suposa l'assistència lletrada des del moment de la detenció. No s'havia fet perquè aquesta mesura es va aplicar des de la resolució del Tribunal Constitucional el passat mes de setembre. És per aquest motiu que des del Col·legi d'Advocats s'ha fet una estimació del cost d'aquest servei i de la resta de sistemes de guàrdies tenint com a base de càlcul els mesos anteriors. Així doncs, són 400.000 euros el total de facturació de les guàrdies de la Policia, la Batllia i els oficis penals els que l'Executiu ha de costejar.

Aquesta xifra és també la que tenen com a base des del Col·legi d'Advocats alhora de treballar amb el protocol intern per fer un sistema de guàrdies més efectiu. Una qüestió que des del sector venen estudiant, amb formacions i trobades amb altres col·legis com el barceloní però que no es farà efectiva fins l'any que ve, segons ha assegurat Jean Michel Rascagneres, degà del Col·legi d'Advocats d'Andorra.

Per aquest any el sistema de guàrdies ja està fixat. I com ve sent, des del moment de l'aplicació de la mesura, aquest sistema s'estructura amb un advocat de guàrdia a la Policia, un a la Batllia i un per a les vistes judicials. Amb el nou protocol que es vol aprovar el més aviat possible per posar-ho en efectiu l'exercici vinent el que es pretén és tenir un únic advocat perquè segueixi el mateix cas.

Per aconseguir aquesta fita «s'ha de reorganitzar el sistema i aconseguir que l'advocat pugui tenir més disponibilitat», va explicar Rascagneres. Segons el degà del col·legi, des del sector els lletrats estan disposats globalment a millorar el servei.

UN PROTOCOL AMB CONSENS / La potestad per fer aquest protocol és única del Col·legi d'Advocats, tot i això, des d'aquesta organització es preveu que una vegada estigui enllestit l'esquema d'actuació de les guàrdies el presentaran «al Govern i al corresponent ministeri de Justícia, perquè ho volem tirar endavant amb consens», va manifestar Rascagneres. El degà va explicar que tot i que els torns d'oficis els fixen des del Col·legi d'Advocats també és cert que té una repercussió en les finances públiques i per aquest motiu creuen convenient explicar-ho a l'Executiu.

funcionament millorable / Amb la sentència del Constitucional que avalava l'assistència lletrada des del moment de la detenció des del col·legi es va establir un torn de guàrdia obligatori per a l'atenció en la Policia. En aquest torns hi ha un titular, durant vint-i-quatre hores, i tres suplents, també vint-i-quatre hores. A la pràctica però, hi ha un titular i un suplent durant la nit i un titular tres suplents durant el dia. En definitiva, són torns de 24 hores amb quatre advocats.

Ara per ara no s'ha donat cap tipus de problema ni de queixa. Però és el mateix Col·legi d'Advocats el que ha considerat que s'ha de regularitzar un protocol perquè un mateix detingut no tingui una representació lletrada en la Policia, una a la Batllia i una a la vista judicial. Amb el seguiment per un mateix advocat, des del sector esperen millorar el servei al seu client, el detingut, a més ser més eficient en el funcionament dels processos penals. Aquesta proposta del nou protocol que està sent estudiada serà presentada durant aquest any i vol ser «raonada i motivada», va definir Rascagneres. El degà del col·legi explica que aquesta definició i redacció del protocol no s'ha pogut acabar de fer encara perquè vol recollir tota l'experiència dels col·lectius, com els catalans, que ja treballen en aquest servei però també es vol adaptar a les condicions i característiques del sistema andorrà.

El degà del Col·legi d'Advocats ha fet una primera valoració d'aquest servei explicant que funciona «correctament, encara que falta millorar-los i en quan a la relació amb la Policia també és correcta, tot i que en aquests tipus d'intervencions hi ha diferents interessos entre els agents i els advocats però no s'ha produït cap incident», va explicar Rascagneres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.