• Les Mútues preparen per a aquest estiu tres estudis d'obres que requereixen 20 milions d'euros en 10 anys vista

Els quatre integrants d'AESE, Jesús Gasset, Josep Montané, Jesús Soler i Joan Josep Guàrdia. Foto: ANA

El projecte de l'Associació d'Entitats del Sector Energètic (AESE), basat en les energies renovables i pensant en potenciar la producció nacional d'energia, torna a estar sobre la taula i preparat per veure la llum. Si el partit socialdemòcrata va mostrar la seva negativa pública i clara a tirar endavant una obra que té com a objectiu arribar a produir fins al 54% de l'energia que es consumeix al país, Demòcrates per Andorra sí que ho veu amb bons ulls i està disposat a impulsar-ho. Així ho va transmetre Toni Martí a AESE en una de les reunions mantingudes durant els actes de campanya electoral. Joan Carles Grau, el portaveu de l'associació, va assegurar que tenen «el compromís de Martí».

Actualment AESE es troba en fase de disseny de tres projectes. Un per cada parròquia on la instal·lació de centrals hidroelèctriques és més viable mediambientalment i econòmicament: Sant Julià de Lòria, la Massana i Ordino. El treball estarà enllestit a principis d'aquest estiu, segons va assenyalar Grau, i contempla una inversió inferior als 20 milions d'euros. Tant pont punt s'iniciï l'obra, AESE calcula que podria començar a ser operativa d'aquí a aproximadament deu anys.

De moment aquests primers tres projectes són la primera base dins d'un treball més ampli, que contempla la construcció de 22 centrals hidrolèctriques i dos parcs eòlics, a partir d'una inversió de 200 milions d'euros a un termini de 20 anys. Ara, però, l'entitat se centra en aquests tres treballs inicials, «volem veure què som capaços de fer, creure-hi i demostrar que es pot arribar molt més lluny» en el terreny de les energies renovables, va manifestar Grau. Els projectes seran posats sobre la taula de l'Executiu d'aquí un parell de mesos.

La confiança que els ha dipositat el partit guanyador de les eleccions és el que ha permès reactivar el projecte. Aquest s'havia vist encallat davant la rotunda negativa del PS, pocs dies després de ser presentat, a principis del mes de febrer. Una negativa que es va estendre també durant la campanya electoral. AESE es va reunir amb tots els partits que van presentar-se a les eleccions generals per explicar la seva iniciativa, «però va haver-ne alguns que no van voler ni escoltar-nos», va assegurar el portaveu de l'associació. A l'altra banda, Andorra pel Canvi va recolzar el projecte fins al punt que el va convertir en una de les seves promeses electorals.

Paral·lelament, l'associació ja ha aconseguit el vistiplau dels comuns de les tres parròquies implicades, un requisit indispensable ja que les obres requereixen de terreny comunal per a dur-se a terme. Pel que fa al mode de gestió, AESE aposta per una «societat mixta, entre públics i privats». I en relació a l'aportació econòmica, «no hauria de ser un problema trobar finançament entre els privats», va assegurar Grau.

Cal recordar que si aquesta aposta energètica es consolidés al 100%, es podrien arribar a crear fins a 1.000 llocs de treball directes i 1.500 indirectes. Així ho constaten els estudis previs realitzats per dues empreses especialistes en aquest tipus de projectes, una francesa i una d'espanyola. Aquestes mateixes van ser les que van exposar que l'energia hidràulica i l'eòlica són les més rendibles tenint en compte les característiques del Principat, en detriment de la solar i la geotèrmia.

Amb tot, des d'AESE també veuen aquesta iniciativa com una important reactivació de l'economia i dinamització de l'activitat. Per exemple, els embassaments d'aigua construïts per les centrals podrien, paral·lelament, generar noves possibilitats de negoci relacionats amb els esports aquàtics i el lleure.

LLEI DE L'ENERGIA EN CONSENS / Prèviament, i abans de tirar endavant qualsevol projecte relacionat amb les energies renovables, caldrà una modificació de l'actual regulació energètica, per tal d'alliberar el monopoli de FEDA i que els privats també puguin produir i comercialitzar energia.

Durant la reunió mantinguda en DA en plena campanya electoral, Martí es va comprometre a mantenir alguna tipologia de Taula de l'Energia com l'actual, per asseure a la mateixa taula el Govern, FEDA, els comuns i en aquest cas també AESE (en les actuals l'associació no hi formava part). D'aquí en sortiria la futura Llei de l'energia, va explicar Grau.

Durant la trobada mantinguda entre les dues parts també es va parlar d'una possible liberalització de les telecomunicacions, tot i que aquest tema «està més parat», va exposar el portaveu de les Mútues.

Per a més informació consulti l'edició en paper.