PUBLICITAT

Andorra s'apropa als objectius europeus en matèria de reciclatge

  • L'any passat van separar-se 29.615 tones, un 42,8% del total, sent els envasos els que van créixer en major proporció
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Un punt de reciclatge d'oli. Foto: TONY LARA

El Principat millora en reciclatge. Ho fa a poc a poc, si es té en compte l'evolució dels darrers anys des de l'inici del Pla Nacional de Residus 2007-2011, però les seves xifres de separació respecte el total de residus generats s'aproximen a les directrius fixades per la Unió Europea. Segons les legislacions marc de residus, els països membres hauran de reciclar almenys el 50% dels residus urbans i el 70% dels de la construcció i demolició abans de l'any 2020. A Andorra, i segons el balanç del 2010 facilitat pel departament de Medi Ambient, el reciclatge total (que inclou recollida selectiva, aportacions a les deixalleries i les exportacions a empreses privades) va situar-se en el 42,8%.

Cara a aquest any, i segons consta a l'informe, l'objectiu és arribar fins al 43%. És a dir, es rebaixen els objectius del Pla Nacional de Residus, que fixa en el 55% el percentatge de reciclatge respecte el total. Amb tot, però, el Principat s'apropa a les directives europees, situant-se en un entremig si es compara amb els comportaments dels països occidentals. Alemanya, la més avançada en aquest sentit, se situa en el 48% del total (les dades són del 2009), mentre que Espanya supera per poc el 15% (també són dades del 2009).

Andorra va generar al 2010 69.259 tones de residus, una xifra que es rebaixa en prop de 4.000 tones respecte a l'any anterior. D'aquestes, 29.615 (el 42,8% del total) van ser reciclades, 38.249 (el 55,2%) van reutilitzar-se per a generar energia i 1.395 (el 2%) van ser eliminades.

Pel que fa als residus emprats per a revalorització energètica, van ser cremats al Centre de Tractament de Residus i van produir 16.395 MWH d'electricitat. Una energia que en un 77% van reintroduir-se a la xarxa elèctrica de FEDA mentre que el restant va ser consumit pel propi CTR.

Amb tot, i tenint en compte que aquest any és el darrer del Pla Nacional de Residus, el departament de Medi Ambient va informar que treballa en una nova revisió que s'emmarcarà en els anys 2012-2016, tal i com preveu la llei de residus. També caldrà fer balanç del del 2007-2011, el qual probablement no acomplirà els objectius.

El vidre recollit durant l'any passat va representar 2.638 tones, gairebé 70 tones més que un any abans. El percentatge de reciclatge respecte el total de vidre generat és del 61%. La xifra està estabilitzada en els darrers anys, un fet que es deu «probablement a la disminució dels envasos de vidre a favor dels envasos més lleugers», va informar el departament de Medi Ambient. Aquest 61% està per sobre del que estableix la directiva de la UE de l'any 2004, però inferior a la fixada pel Pla Nacional de Residus, que se situa en el 70% a finals d'aquest 2011.

La recollida selectiva d'envasos lleugers és la que ha patit un augment més important respecte a l'any anterior. Concretament de l'11,6%, segons mostra l'informe. En total, l'any passat van recollir-se 1.024 tones mitjançant els contenidors grocs. S'estima que respecte el total d'envasos lleugers, un 17% s'ha aconseguit reciclar. La xifra encara està lluny dels nivells fixats a escala europea, que és del 22%. Aquest residu és el que més preocupava al Departament i on més esforços s'han realitzat per millorar els seus percentatges de separació.

El reciclatge de paper i cartró és el que més bons resultats dóna, tot i que es deu en part a que és una recollida que fa ja molts anys que existeix. Segons Medi Ambient, aquest 2010 es van recollir de manera selectiva un 58% del total, arribant fins a les 9.759 tones. L'increment respecte a l'any anterior és del 5,3%, i des del 2005 que no ha parat de créixer. De fet, se situa dos punts per sota dels objectius del Pla Nacional. És a dir, és bastant probable (sempre que es mantingui la progressió) que s'assoleixin els objectius fixats a l'acabar aquest 2011.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT