• Els locals gairebé es deixen remuntar el 3-0 de la mitja part

Andorrà, que ahir va obrir la llauna amb un gol de gran qualitat. Foto: TONY LARA

El FC Andorra té tantes cares com canvis dels seus jugadors al llarg d'un partit. El constant moviment de peces que va utilitzar ahir Richard Imbernón va donar un resultat a la primera part, i un altre a la segona, no se sap si producte d'aquestes variacions, de l'expulsió de Riera al minut 36 o d'una davallada mental que va afectar el joc. O de tot plegat. Al descans, l'Andorra guanyava 3-0, mentre que a la represa la cosa es va complicar quan el conjunt local va entrar en el caos absolut i la bogeria total i va veure com el Guissona es posava 4-3 i feia perillar els tres punts. Amb tot, els tricolors van sumar i segueixen el seu camí de pressió al líder Almacelles, gràcies a que van poder matar el matx: 5-3.

Als nou minuts de joc, quan no passava res al camp, Andorrà va fer un gol ben maco en tocar suau al primer toc i bombejada una passada de Nuno. El porter no va respondre davant la classe del migcampista.

L'1-0 va animar el joc i l'Andorra, que intentava tocar i tocar mentre Riera i Cristian canviaven de banda, mentre Ayala baixava a fer de Xavi Gil i aquest buscava la banda, o mentre Andorrà i Mejías buscaven congeniar entre la qualitat de Pujol, va sumar un altre gol gràcies a Emili, que fent de Beckenbauer –o tal vegada de Piquenbauer– va sortir com una bala del seu camp amb passada a Cristian, i aquest tot sol va habilitar el defensa que havia trencat la línia del Guissona per marcar a porta buida. Fantàstic.

Era el minut 26 i tot semblava fàcil, i fins i tot més quan Riera va marcar tres minuts després en rebre una fenomenal passada per dalt de Mejías. Però vet aquí que tot va variar quan en el minut 35 Nuno va fallar a porta buida un cop de cap, i sobretot quan en el 36 Riera va veure la segona groga. Massa protestes.

La segona part, amb el 3-0, semblava de tràmit, però no. Aranda va ficar el 3-1 per sorpresa, i tot i que Joël va sumar el 4-1 –Cristian abans havia fallat dues claríssimes–, en el 82 Raül va retallar distàncies (4-2), i en el 83 Oliva va portar la port a Aixovall amb el 4-3. Llavors va aparèixer l'altre llest de la classe: falta directa de Mejías per l'escaire, i 5-3.

Per a més informació consulti l'edició en paper.