• BIBM publica ?...És estrany! Tres contes numèrics', del músic lauredià

Ginestà en la presentació, ahir a la Seu de BIBM. Foto: TONY LARA

«Succeeix que tinc una necessitat innata d'expressar-me. Habitualment ho faig amb la música, i de vegades, escrivint. Perquè no deixo de ser un intrús en el món de la literatura. Un músic a qui agrada escriure.» Així justifica el polifacètic, tastaolletes Albert Ginestà (Barcelona, 1959) la seva tercera incursió literària, aquest ...És estrany! Tres contes numèrics, últim premi Sant Carles Borromeu, patrocinat per BIBM i que des de dilluns estarà disponible a les oficines d'aquesta entitat bancària. Intèrpret (de guitarra clàssica), compositor, professor, director i dinamitzador musical –ell és un dels culpables d'aquesta estupenda aventura experimental i electrònica que és el festival InNova– Ginestà reincideix ara en la seva faceta més oculta, la d'escriptor, amb tres relats que, malgrat el títol, no tenen res a veure –afortunadament– amb les matemàtiques recreatives i d'autoajuda, una de les últimes dèries editorials. Els seus contes són numèrics perquè es dóna el cas que als títols dels tres hi apareix un número: Nou esglaons de l'escala sense fi d'Escher, NM1 o un pàl·lid punt blau, i La tercera llei. Dit això, convé afegir-hi que Ginestà practica una literatura altament especulativa, conceptual i en ocasions metafísica, però que mai no deixa de tocar de peus a terra. I farcida de referències. Primer de tot, pictòriques: Escher, és clar, i també Munch, Dalí, Picasso, Warhol, Leonardo i fins i tot Casas. Però també científiques –aquesta cita inicial del físic John Archibald Wheeler que constitueix tota una declaració d'intecions: «Si no t'ha sorprès res estrany durant el dia, és que no hi ha hagut dia»– i naturalment literàries, aquest realisme fantàstic amb incursions en la ciència ficció que el mateix beu d'Asimov i Sagan que de Calders, Pedrolo i Monzó. No són mala companyia, en absolut. Nou escalons... és una mena de calidoscopi en nou capítols encadenats i aparentment independents i protagonitzats per nou personatges que acaben confluint com en una novel·la d'Auster; NM1... és una faula moral amb tints ecologistes a compte del contacte (frustrat) amb una civilització alienígena; i La tercera llei, una refutació (literària) de la llei homònima de Newton –ja saben, la que diu que tota acció causa una reacció.

No es cansa de repetir Ginestà que ell és un «intrús», un outsider, un que passava per allí i que només ocasionalment s'ha posat a escriure. No diríem tant de qui acaba de veure publicat el seu tercer llibre de ficció –els dos anteriors, Projecte 8 i Suite eterna, aquest amb Iñaki Rubio– i acumula al sarró el premi Bus exprès (Casuals i intangibles) i, ara, el Sant Carles Borromeu. Però es cura amb salut i tira d'humilitat: «La meva única pretensió és crear històries originals, que sorprenguin el lector, i fugint sempre del camí trillat. L'estil em preocupa molt menys que l'arquitectura, l'esquema del relat. I si tinc una mania, és ser directe: no dir en tres pàgines el que puc dir en dues». No hi busquin per tant floritures ni artificis. Ginestà només aspira, diu, a un llenguatge col·loquial. ¡Quasi res! ...És estrany consagra, en fi, una veu radicalment diferent en la república de les lletres locals, i confirma aquella veritat tan grossa que hi ha altres mons (literaris)... però son en aquest (país). Només cal trobar-los. I BIBM ens n'ha descobert un: Ginestà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.