• Martínez confia que la signatura dels convenis per evitar la doble imposició sigui «qüestió de mesos»

Martínez en la ponència d'ahir organitzada per Crèdt Andorrà. Foto: TONY LARA

Les persones no residents que satisfacin aquí el nou impost sobre la renda, tal com estableix la llei, podran deduir aquest import de les quotes que hagin de liquidar al seu país d'origen, en el moment de fer la declaració a hisenda, sempre i quan Andorra signi els corresponents acords per evitar la doble imposició. En primer lloc, és clar, amb els estats veïns: França i Espanya. Aquesta és una de les puntualitzacions que l'economista Gerard Martínez va fer ahir, arrel de la sessió formativa que va oferir a professionals del país en relació amb el nou marc fiscal. Així doncs, la deducció fiscal no serà possible, teòricament, fins que aquests acords no entrin en vigor, de manera que, ara per ara, és difícil determinar si l'impost sobre la renda dels no-residents (IRNR) tindrà conseqüències inflacionistes o no.

Els nous impostos directes–impost sobre les societats, impost sobre la renda de les activitats econòmiques i impost sobre la renda dels no-residents fiscals– han de servir per garantir millor els principis constitucionals, en el sentit de «millorar la justícia social i repartir la càrrega tributària» de manera equitativa. Gerard Martínez, de GM Consultors, ho té molt clar, tot i ser conscient que el marc fiscal, precisament per nou, suposa tota «una revolució» per a Andorra.

«A ningú no li agrada pagar impostos i aquí no estem acostumats a haver de fer liquidacions, autoliquidacions i declaracions», va afirmar l'economista, en el marc de la ponència que va oferir ahir al matí, organitzada per Crèdit Andorrà. En qualsevol cas, Martínez defensa la introducció de nous impostos, tenint en compte que «un Estat necessita els seus recursos per poder funcionar».

Encaix amb europa / Més enllà de garantir un volum més o menys important d'ingressos a l'erari estatal –l'IRNR, per exemple, suposarà uns ingressos anuals a l'entorn dels 20 milions d'euros, segons les previsions del ministre d'Economia i Finances en funcions, Pere López–, la introducció de noves figures impositives, similars a les que existeixen en altres països, ha de permetre «un millor encaix amb l'entorn europeu,i de fora d'Europa»,va afirmar el soci director de GM Consultors. Al capdavall, va insistir Martínez, es tracta d'aplicar també aquí «tot de normes jurídiques que ja existeixen arreu del món».

Martínez és partidari de resoldre com més aviat millor aquest encaix amb l'entorn, que ha de fer possible operar en igualtat de condicions fiscals i és, per tant, un pas necessari per al desenvolupament econòmic del Principat i l'obertura empresarial. «És evident que la reforma fiscal s'ha de fer protegint la nostra idiosincràsia com a país, però és necessari trobar una solució per garantir el desenvolupament econòmic», va concloure Martínez.

Els passos que es van fer la passada legislatura per reformar la fiscalitat han «obert la porta», segons Martínez, a la signatura dels convenis per evitar la doble imposició. Tenint en compte que les dues formacions que concorrien a les eleccions del 3 d'abril passat estaven d'acord en aquest punt, l'economista està convençut que és «qüestió de mesos» que aquests acords se signin finalment.

Conseqüències de l'irnr / Segons Martínez, mentre els acords per evitar la doble imposició no estiguin signats –entre Andorra i el país que sigui–, els no-residents que operin al Principat no podran deduir l'impost que pagaran aquí de la declaració de la renda que facin en el seu país d'origen. De fet, el director de GM va assegurar que un proveïdor de serveis estrangers, quan faci la declaració al seu país, podrà intentar que li dedueixin l'import que ha pagat aquí en concepte d'IRNR, però que, en última instància, «és l'Administració fiscal del seu país qui decidirà si realment ho pot deduir o no».

D'un parer diferent és el també economista Jordi Alcobé, que ahir va presentar el sisè Quadern d'actualitat econòmica que edita BPA, dedicat precisament a l'impost sobre la renda dels no-residents. Alcobé va defensar que l'IRNR és un impost no-inflacionista, justament perquè els no-residents, segons ell, sí que poden deduir l'import de la seva declaració, sempre que el seu país de residència sigui Espanya o França.

El director general adjunt de BPA, Joan Cejudo, va aclarir la relació que hi ha entre el fet que l'import que es paga aquí es pugui deduir d'una declaració posterior de la renda i la naturalesa inflacionista o no de l'impost: «Si una persona o una empresa estrangera proveïdora de serveis sap que, a partir d'ara, li retindran un 10% de les factures, és possible que decideixi contrarestar el que deixaria de guanyar augmentant el preu dels seus serveis. Ara bé, si aquest 10% el pot deduir després a la declaració de la renda que faci al seu país, ja no té la necessitat d'augmentar el preu»,va argumentar Cejudo.

Tema d'actualitat / Que la reforma fiscal és un tema d'actualitat i d'interès per a empresaris i professionals és una evidència. Mentre que BPA va decidir presentar ahir la nova edició dels seus Quaderns, Crèdit Andorrà va organitzar una jornada formativa, adreçada als professionals de departaments administratius, comptables i financers, gerents, professionals liberals i, de fet, qualsevol altra persona que volgués formar-se en l'àmbit fiscal.

La sessió, a càrrec de Gerard Martínez i el seu soci a GM Consultors, Xavier Prats, va servir per exposar conceptes fonamentals sobre fiscalitat, i també per entrar en detall sobre els tres nous impostos estatals. Després de desenvolupar els conceptes teòrics, Martínez i Prats van oferir un bloc de caire pràctic, dedicat a resoldre casos pràctics. A més, els dos economistes van aprofitar la jornada per respondre els dubtes dels assistents.

La mateixa jornada té lloc avui mateix i es repetirà demà, amb l'assistència de mig miler de persones, aproximadament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.