• La dona assegura que desconeixia que les transaccions, per valor de 105.000 euros, eren il·lícites

Els passadissos de la Batllia. Foto: TONY LARA

La propietària i única treballadora d'un petit comerç relacionat amb productes esotèrics i d'estètica va asseure's ahir al banc dels acusats del Tribunal de Corts, davant l'acusació de la fiscalia de participar en una banda organitzada de targetes clonades. Durant un període de 10 dies, segons va explicar el Ministeri Fiscal i va constatar la pròpia propietària de l'establiment, va tancar diverses vendes per un valor de 105.000 euros, una xifra quatre vegades més elevada que la facturació anual del comerç, situada al voltant dels 35.000 euros. A més, va intentar efectuar uns altres pagaments per valor de 110.000 euros en total, que van ser denegats pel TPV.

La dona va justificar aquestes vendes a un cop de sort i al fet que venia productes personals, com joies o quadres, a un preu més baix que el de mercat. Segons va explicar, arrossegava deutes econòmics i va decidir posar a la venda elements que tenia a la seva llar. Però aquesta fortuna no encaixa, segons va manifestar la Fiscalia, amb el fet que la dona efectués aquestes operacions d'alt valor en espais temporals molt curts (fins i tot minuts) i sempre amb les mateixes persones i signatures de la targeta. L'acusada va assegurar que desconeixia les identitats d'aquestes persones, «parlaven en anglès i em demanaven de tornar a passar la targeta després d'assegurar-me que havien parlat amb els bancs i no hi havia cap problema», va exposar.

operacions també a espanya i a itàlia / Però la dona va tornar a justificar-se en el desconeixement i en les casualitats davant la comprovació que aquestes targetes havien estat clonades als EUA, a Alemanya i a Sud Àfrica, i utilitzades a Espanya (Madrid i Barcelona), Itàlia i Nigèria. Aquests processos van ser al llarg del 2009 i principis de l'any 2010.

La dona mantenia contactes, segons van informar ahir testimonis de la Policia que van interceptar les seves converses telefòniques, amb una persona a Catalunya, la qual té antecedents del 2004 per casos similars i està buscada per Bèlgica.

Van ser les entitats bancàries del país (l'acusada tenia oberts comptes a diferents bancs) les que van denunciar els fets, al veure que les operacions passaven de xifres habituals pròximes als 100 euros, a operacions de fins a 25.000 euros, al febrer del 2010. L'altre aspecte que va alertar als bancs era el fet que l'endemà o pocs dies després d'efectuar-se aquestes operacions de venda amb la targeta, l'acusada anava als bancs i feia el reintegrament exacte per tenir els diners en metàl·lic. Segons la versió de la dona, ho feia per tal de pagar deutes i no quedar-se sense res després d'haver venut pertinències.

Davant els fets, el Ministeri Fiscal va demanar una pena de quatre anys de presó, dos dels quals ferms, per un delicte major de posada en circulació de moneda inautèntica, a més d'una pena d'un any de presó ferm per un delicte de pertinença a una banda organitzada. A més, una multa per valor de 150.000 euros.

Per la seva part, la defensa va assegurar que la dona desconeixia que les targetes fossin clonades i que no mantenia cap vincle amb aquestes persones foranes. Va assegurar que totes les transaccions estaven justificades i es podien demostrar (un fet que els testimonis de la banca van negar ahir). Va demanar la lliure absolució. I va assegurar que si durant deu dies havia realitzat aquestes operacions d'alt valor econòmic, potser és que «alguna cosa d'esoterisme haurà fet».

Per a més informació consulti l'edició en paper.