• L'última guanyadora del guardó, Bea Cabezas, es postula com una de les sorpreses del Dia del Llibre

Cabezas, amb l'obra guanyadora del Carlemany, a la Biblioteca Nacional. Foto: TONY LARA

Ens esperen setmanes ben entretingudes al ministeri de Cultura. I a tots els altres, és clar. Però serà probablement aquí on es visualitzi de manera més clara i immediata la voluntat continuista, pactista o rupturista del nou Govern. ¿Assumirà el pròxim titular de Cultura el llegat Vela amb totes les conseqüències? ¿O seguirà el model socialdemòcrata, que va consagrar els primers mesos de mandat –per no dir els dos primers anys– a la demolició sistemàtica de l'obra liberal en matèria cultural? Temps tindran de demostrar-ho, a compte per exemple de l'Arxiu Nacional, el Cor Nacional... i la redefinició de la bateria de premis literaris dotats pel Govern i que va constituir una de les últimes decisions fetes públiques per Vela. El primer de tots, el Carlemany: després de disset edicions, el degà, deixava de ser un simple guardó destinat a distingir la millor novel·la original i en català –funció que ja compleix el Fiter i Rossell. En endavant, i segons els plans de l'encara ministra, tindrà com a objectiu el foment de la lectura entre el públic juvenil. De passada, la dotació econòmica s'ha retallat des dels 42.000 euros que el convertien en el tercer millor dotat de les lletres catalanes a només 10.000.

El nou Carlemany es va presentar a mitjan març –quinze dies abans de les eleccions, vaja. ¿Es tracta d'una decisió ferma, firmada ja pel ministeri i el Grup 62, editora del premi? ¿O se li deixarà al successor de Vela, i en un detall de cortesia, l'oportunitat de dir-hi la seva i confirmar (o no) la reorientació del premi? La secretària d'Estat de Cultura, Clara Vives, no ho va acabar d'escatir ahir, durant la presentació andorrana de La ciutat vertical, de la catalana Bea Cabezas, l'última guanyadora del Carlemany. Tot i que la firma de l'acord amb el Grup 62 sembla encara pendent, «esperem que els que vinguin ara segueixin una línia que vam començar a esbossar a l'inici de la legislatura, ara fa dos anys, i en què les editorials –Proa i Columna, coeditores del premi– ja estan treballant».

El Carlemany va ser el principal damnificat de la «reflexió a què Vela va sotmetre els premis dotats pel ministeri. Però no l'únic. Entre les llums del seu breu mandat s'hi ha de comptar haver corresponsabilitzat la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears en la factura del Ramon LLull, el Planeta de la literatura catalana, dotat amb 90.000 euros i que fins al 2010 assumia el Govern d'Andorra en solitari. Des d'aquesta mateixa edició, totes tres administracions es reparteixen mancomunadament aquests 90.000 euros. I l'acord, com va recordar ahir Vives, regirà fins al 2012. L'altre nus que hauran de lligar (o deslligar) els nous inquilins del ministeri de Cultura a compte dels premis literaris serà el manteniment (o no) del Tencar de traducció científica –dotat amb 10.000 euros– i de l'Andorra a la trajectòria en defensa de la identitat –honorífic–instituïts ara fa un mes i encara no convocats. Convé recordar que una de les primeres decisions de Vela, al 2009, va ser la liquidació dels premis Carlemany internacionals instituïts pels liberals. A veure què passa ara.

Per a més informació consulti l'edició en paper.