• El Tribunal de Corts suspèn el judici per «incompatibilitat» del bufet acusador

Uns agents de policia entren a la sala que habitualment acull els judicis del Tribunal de Corts Foto: TONY LARA

«No em puc defensar perquè vostès tenen la documentació». Aquesta va ser la frase que va portar el Tribunal de Corts a suspendre ahir la vista d'un presumpte cas d'administració deslleial d'empresa. L'acusació que va professar el processat en contra el despatx d'advocats que representava l'acusació particular va derivar en un problema d'ètica, ja que aquest bufet passava a ser part i testimoni a la vegada. Així que el Tribunal de Corts va suspendre el judici per «un problema d'incompatibilitat amb la representació legal» tot demanant al querellant que designés un nou advocat que no mantingués relació amb el despatx implicat. Aquest mateix bufet és, a més, el designat per dur a terme la liquidació de l'empresa on radica l'origen del cas.

Segons va exposar el processat, ell regentava un negoci d'interiorisme i mobiliari que va acabar fent fallida. Hauria estat ell mateix qui hauria lliurat tota la documentació disponible al despatx d'advocats per tal de procedir a la liquidar la societat, de la que ell formava part, juntament amb un altre soci, majoritari, ara querellant. En la seva defensa, el representant de l'acusació particular va manifestar que ni ell particulament ni el despatx més en general «tenim res en contra d'aquest senyor», i va justificar que s'havien vist «abocats» a presentar una querella criminal per administració deslleial d'empresa per tal de fer «aflorar» la documentació –factures, rebuts, i altres documents necessaris per a procedir a establir una comptabilitat inexistent i a la liquidació de l'empresa–, ja que l'únic que el processat hauria presentat al despatx d'advocats seria un extracte bancari.

El cas / L'empresa va viure un canvi de la societat el 2003, quan ja es veia que «financerament no funcionava», segons va exposar el processat, soci i gerent de l'empresa. Però es va arribar a un acord amb un empresari, que passaria a ser soci majoritari de la nova societat. Finalment, el 2004 el processat va optar per liquidar la societat –tot i que la liquidació encara no s'ha fet efectiva–, quan el deute era d'entre 80.000 i 90.000 euros, «gairebé tot» als bancs i a algun proveïdor. De la poca documentació disponible, la representant de la Fiscalia va demanar per algun moviments aparentment en favor del processat: xecs a nom del propietari de l'habitatge on vivia, per al Col·legi Sant Ermengol –al que assistien els seus fills– i d'altres. El processat va justificar que no tenia un sou fix i que l'acord, tant amb el primer soci com amb el segon, era que podia fer ús del compte de l'empresa per fer front a les primeres necessitats familiars. L'acusat va argumentar que havia fet tot el que havia pogut per mantenir el negoci i havia «donat la cara» fins l'últim moment, mentre que el soci sempre es trobava fora del país, i va afegir que «si hagués cregut que havia fet alguna cosa malament» no hauria anat «de la mà» amb el soci al despatx d'advocats per procedir a la liquidació de la societat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.