• La cònsol veu viable a mig termeni modular les inversions segons les prioritats que marquin els ciutadans

La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, amb el director de l'ANA, Albert Roig, que la va presentar, ahir Foto: ÀLEX LARA

La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va explicar ahir que l'obertura dels pressupostos comunals a la participació ciutadana és un dels objectius últims de les accions que el Comú està duent a terme en aquest àmbit des de fa poc més de tres anys. Ferrer va exposar les polítiques endegades durant el seu primer mandat en matèria de participació ciutadana en el marc de la clausura de la XI Conferència de Democràcia Participativa que es va celebrar ahir al centre de congressos de la capital.

«Els pressupostos participatius són un dels nostres objectius de participació ciutadana», va afirmar Ferrer durant la conferència d'ahir. Un objectiu que va més enllà de «limitar-nos a penjar els pressupostos a la web del Comú i deixar que la gent doni la seva opinió». Ara bé, l'obertura dels comptes comunals a la participació ciutadana mai no serà total: Ferrer va explicar que hi ha partides que són quasi inamovibles, com la despesa de funcionament, per exemple, i que, per tant, la participació ciutadana s'hauria de circumscriure a modular les prioritats en inversions.

La cònsol va posar com a exemple un parc construït a Santa Coloma l'any passat, en què els veïns van poder decidir entre tres models de parc diferents. En un futur no gaire llunyà, la cònsol espera que els ciutadans d'Andorra la Vella també puguin arribar a triar, no entre projectes concrets per a una inversió ja acordada, sinó per prioritzar determinades inversions en detriment d'unes altres.

Per ara, però, l'abast de la participació ciutadana al Comú de la capital és força menor: els casos del parc de Santa Coloma i el del canvi de nom del barri antic pel de centre històric triat pels veïns i comerciants de la zona, són exemples encara molt incipients. Ferrer va fer una valoració positiva de com ha funcionat fins ara el departament de participació ciutadana i va esmentar l'enquesta sobre democràcia participativa realitzada a ciutadans de la parròquia, associacions i funcionaris del Comú. Els resultats de l'enquesta en qüestió evidencien que Andorra està encara lluny de ser un model de participació ciutadana, ja que retraten uns ciutadans més aviat passius, amb poc temps lliure per implicar-se en els afers públics i amb molt poca integració política. També les diverses associacions que hi ha a la parròquia tenen aquest diagnòstic i afegeixen que hi ha un gran desconeixement del teixit associatiu, fins i tot entre les persones que en formen part.

Drets polítics i estil de vida / Per fomentar més la implicació dels ciutadans en la vida pública i la participació ciutadana, Ferrer va posar l'èmfasi en l'ampliació dels drets polítics i també, i molt especialment, en canvis en els estils de vida. La cònsol de la capital va recordar que la formació a la qual pertany, el Partit Socialdemòcrata, advoca per reduir els terminis d'adquisició de la nacionalitat per naturalització, fet que ampliaria la base ciutadana amb drets polítics. D'altra banda, també es va mostrar favorable a permetre el vot dels residents a les eleccions comunals, sempre i quan hi hagi convenis de reciprocitat amb els respectius països d'origen.

Però per a la cònsol de la capital tan o més important que els drets polítics és la influència que tenen els estils de vida: Ferrer va apuntar al poc temps lliure de què disposen molts treballadors, a la manca de mesures que assegurin la conciliació de la vida laboral amb la vida privada i als hàbits de vida que porten a molts ciutadans a fugir del país tan bon punt tenen un dia lliure com part de les causes que expliquen la poca motivació de la ciutadania a participar en els afers públics.

L'assemblea magna, com a exemple / Ferrer va recórrer a una institució preconstitucional per evidenciar que a Andorra la participació directa de la ciutadania en els afers públics és una qüestió força arrelada, per bé que s'hagi perdut en els últims temps. La cònsol es va referir a l'Assemblea Magna que, fins el 1993, permetia reunir el Consell General, els Comuns i els caps de casa per prendre decisions transcendents per al futur del Principat.

En aquest sentit, Ferrer va advocar per crear una «nova cultura participativa, una nova paideia o educació ciutadana que habituï els ciutadans a proposar i no a protestar». La cònsol de la capital va valorar molt positivament el fet que Andorra la Vella acollís la clausura de la Conferència de Democràcia Participativa, iniciada a Lleida el passat dia 6. «És bo que Andorra la Vella es situï entre les ciutats pioneres en demanar que la UNESCO declari el Dia Internacional de la Participació Ciutadana», va declarar la cònsol major.

Per a més informació consulti l'edició en paper.