Josep Duró al seu centre òptic al centre d'Andorra la Vella Foto: ÀLEX LARA

Josep Duró és president de la Creu Roja Andorrana des del 2004. Des d'aquesta data fins avui el nombre de voluntaris ha crecut exponencialment. Duró compagina la seva professió d'òptic amb la de la presidència de la Creu Roja Andorrana. Una tasca complicada perquè cada dia li dedica entre tres i quatre hores a l'ens solidari. Difícil però gratificant, com ell diu “s'ho mereix”. En aquesta entrevista ens explica només una part del gran entramat d'activitats que fa l'organització andorrana.

–Els voluntaris socials és el col·lectiu que més ha crescut i han passat de ser set en el 2004 a 50 en el 2011.

–Ha sigut una àrea que la Creu Roja ha fet créixer molt en els darrers anys perquè hem considerat que en el tema social s'ha de promocionar més, perquè cada vegada hi ha més col·lectius vulnerables i s'ha de col·laborar i ajudar a la gent gran i als discapacitats. En el servei de teleassistència hi ha 230 usuaris i cada dia ens demanen informació. Solen ser persones grans que viuen soles o persones amb discapacitat i dones embarassades que no tenen família.

–Aquest creixement de voluntaris tal vegada contradiu el que solem pensar que la societat no està sensibilitzada o que en època de crisi cadascú mira per vigilar el seu benestar i prou.

–Vivim en una societat molt individualista i les organitzacions com al Creu Roja hem de fer tot el possible per conscienciar les persones que s'ha d'ajudar. Aquest creixement s'ha aconseguit fent activitats, això ha sigut el que ens ha fet créixer també com a institució i el que ens ha fet superar una etapa difícil, financerament parlant.

–¿Quin és el perfil del voluntariat?

–És molt ampli. Va de 14 a 85 anys. L'edat mitjana del voluntari de la Creu Roja és de 35 anys. Una dada molt significativa és que tots els voluntaris de la Creu Roja sumen 7.000 hores de servei a la comunitat andorrana a l'any. Si això s'hagués de fer amb persones pagant sumaria una autèntica barbaritat.

–¿Quina és la definició del voluntari?

–Voluntari és això, gent que dóna part del seu temps per una causa dins de la seva comunitat. Voluntari també és compartir. És una experiència que normalment no tindries i és molt gratificant.

–¿Quins són els motius més destacats pels quals les persones es converteixen en servidors de la comunitat?

–La gent més jove volen entrar a socorrisme, perquè els agrada les tasques de preventius, de poder ajudar i de primers auxilis. Els agrada poder ajudar a un metge en una actuació pública. Quan l'edat augmenta la persona canvia i és torna més social. El perfil d'edat del voluntari social és més elevat que el del socorrista. Això passa a tot arreu.

–Parlem de projectes que porteu endavant.

–“Senynit”és un d'ells. Es tracta de voluntaris formats amb problemes d'alcoholisme i de drogues que van pels locals d'oci nocturn i consciencien a les persones que han de vigilar en les seves actuacions. És una campanya de conscienciació que ha funcionat molt bé. És fa a les portes de les discoteques i locals nocturns, i aquest any es tornarà a fer. “Endav” és una altra de les activitats que se va celebrar l'any passat i que és la reunió anual que tenen tots els coordinadors de voluntariat d'Europa per discutir tots els seus temes i Andorra va ser la seu d'aquesta trobada. És la projecció internacional de la Creu Roja Andorrana.

–Des de fa molts anys, la Creu Roja Andorrana ha treballat en la zona de Djibo a Burkina Faso, amb un centre d'atenció primària i projectes de seguretat alimentària però ara estan també sobre el terreny.

–Sí com a projecte internacional que segurament tancarem aquest any destaquem el de Burkina Faso. Es tracta d'un projecte per ajudar a les dones d'una comunitat molt gran al nord del país africà per la zona de Djibo. El que pretenem és crear una economia local. La Creu Roja Andorrana ajuda a la Creu Roja d'aquella zona on qui treballa són les dones i els hi fem un microcrèdit per poder començar una activitat econòmica i a partir d'aquí generen beneficis i una activitat econòmica. És un projecte molt maco. Jo vaig estar en aquesta zona i vaig tornar malalt de veure com pot viure aquesta gent en aquelles condicions. I viuen. És impressionant. Se'ls ha d'ajudar.

–Per tant la Creu Roja no només se centra en l'ajuda directa a la societat més pròxima sinó també a la més llunyana.

–Nosaltres sempre hem pensat que a qui se'ls a d'ajudar primer és a la teva comunitat, en aquest cas andorrana. Però ens hem de conscienciar tots que aquest benestar que nosaltres tenim l'hem de repartir amb el tercer món. Amb un percentatge equis. Cadascú és voluntari de decidir-lo, però hem de ser conscients que hem d'ajudar. El lema ha de ser aquest. Al tercer món l'hem d'ajudar. Nosaltres hem viscut bé gràcies a ells, hem tret molts recursos i en contrapartida nosaltres hem de repartir-lo. La Creu Roja se centra en l'àmbit nacional però també té un apartat internacional amb projectes com Burkina Faso.

–Però la Creu Roja també està present en accions d'emergència davant de catàstrofes naturals, com va ser a Haití.

–Sí però ho fem a través de la Plataforma d'ONGs d'Andorra, en la qual la Creu Roja hi està present. Cada vegada que hi ha una emergència s'activa la Plataforma, que són set onegès, de les quals quatre tenen representació internacional i s'engegui una campanya en tot el país. Es fa d'aquesta manera per no fer-nos mal uns als altres. En cooperació internacional tenim un voluntari especialitzat en la cooperació, que és qui ha anat a Haití. A més tenim dos tècnics especialitzats amb comunicacions i actualment tenim una voluntària que està acabant el curs de sanejament massiu. La Creu Roja no pot quedar-se només en l'àmbit local sinó que ens hem d'obrir.

–En la cooperació internacional davant les catàstrofes naturals, sembla que hi ha més gent conscienciada per Japó. Tothom hauria de saber que és una de les primeres potències mundials, i sembla que Haití ja no existeix. ¿Cal més informació?

–Japó és el primer país del món que fa més donacions en casos d'emergència. El Govern japonès d'entrada va dir que no volia rebre ajuda internacional i que ho demanaria en el cas que li fes falta. La Creu Roja japonesa tampoc demana ajuda però en el cas de donacions ells ho accepten i aquí en Andorra s'ha donat el cas d'algú que ha fet donacions. En canvi, en l'economia mundial Haití i Burkina Faso es discuteixen l'últim lloc. Si els mitjans de comunicació continuassin informant d'Haití, la gent faria més cas. A més en la plataforma d'ONGs també treballem en els desplaçats a Líbia, i tampoc sembla que no es parla més. Cada vegada que els mitjans de comunicació fan molt ressò d'una emergència les campanyes són més bones. El tsunami de Tailandia que en els mitjans van parlar durant un mes i mig ha sigut la campanya més gran d'Andorra. Vàrem aconseguir 750.000 euros.

–És més complicat atraure la solidaritat de les persones en època de crisi. Com s'aconsegueix aquesta participació?

–Curiosament per a la Creu Roja ha sigut l'efecte contrari. Tenim més voluntaris amb època de crisi que amb època de bonança. És purament suposició el perquè però jo crec que hi ha persones que veuen la necessitat d'ajudar a la comunitat que està tenint problemes econòmics. En ajuda alimentària al Principat no hem entrat perquè Càritas porta aquest tema i semblava que anaven a fer una competència deslleial i com hi ha molt bona entesa, millor potenciar-nos els uns als altres.

–Amb set anys enfront d'aquest ens solidari, de què se sent més orgullós?

–Estic orgullós de què la Creu Roja hagi crescut i que hagi augmentat en nombre de voluntaris i sobretot en activitats. Estic orgullós perquè la gent que forma l'equip està orgullosa d'estar a la Creu Roja.

–¿I què és el que encara falta per treballar?

– Sempre treballar. La Creu Roja és una estructura que s'adapta a les necessitats de la societat, la qual cosa significa que és una estructura molt dinàmica i molt viva.

–Amb tot això de la plataforma, cal analitzar si hi ha o no massa organismes que treballen per la cooperació en un país petit com és Andorra.

–Andorra s'ha transformat com si fos un país gran. Té l'estructura d'un gran país com pot ser Espanya o França i té les mateixes ONGs que pot tenir un país molt gran. Això fa que ho trobem tot concentrat, aparentment sembla que s'amuntonin, però la col·laboració entre totes és molt bona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.