El líder de DA i guanyador de les eleccions, Toni Martí, a l'exterior de la seu de la formació, ahir al migdia.

Foto: ÀLEX LARA

Ni Toni Martí ni cap dels membres de la cúpula de Demòcrates per Andorra esperaven una victòria tan contundent com la que van obtenir diumenge passat al vespre sobre els socialdemòcrates. Ni en els millors temps de les majories absolutes del Partit Liberal d'ara fa una dècada una formació podria presumir d'haver obtingut 20 consellers generals i d'haver vençut en totes i cadascuna de les circumscripcions on es presentava. Ahir al matí, Martí va mantenir la primera reunió amb l'encara cap de Govern en funcions, Jaume Bartumeu, per preparar el traspàs de poders. Poc després, en aquesta entrevista amb EL PERIÒDIC, el futur cap de Govern es mostrava confiat i serè, amb el resultat electoral ja paït.

–Quan es va crear DA deien que calia saber interpretar el sistema electoral. ¿S'han passat interpretant el sistema electoral? ¿L'han interpretat massa bé?

–El sistema electoral és el que és i a vegades beneficia unes opcions i a vegades a unes altres. És cert que aquest cop el sistema electoral ha penalitzat molt durament el Partit Socialdemòcrata, perquè les sis parroquials de DA i la d'Unió Laurediana sumen 14 consellers, que és el resultat del PS a les eleccions del 2009. Caldria analitzar el sistema, perquè també s'havia dit que mai aquest sistema donaria majories tan àmplies i les ha donat. Però el resultat també es deu a que la gent ha entès el nostre missatge, perquè hem fet una campanya molt més pràctica, molt enfocada als problemes reals i això ens permet fer un Govern sense hipoteques, perquè no hem fet un munt de propostes que després ens costaran de complir. A més, també cal recordar que DA tenia gent de moltíssima qualitat a totes les llistes: tan territorials com nacional. A mi m'acompanyava gent de gran vàlua personal, com Jordi Cinca o Ladislau Baró.

–¿El càstig als socialdemòcrates ha estat massa dur?

–Dir que el càstig ha estat massa dur seria com dir que els electors s'han equivocat, perquè els electors han castigat molt durament al PS. Ara, més enllà de la qüestió electoral, des d'un punt de vista objectiu, crec que el càstig és excessiu.

–El PS apunta a la crisi econòmica com a causa ¿hi està d'acord?

–El que ha passat aquí és per analitzar i no crec que sigui culpa únicament de la crisi econòmica. A Espanya, per exemple, la crisi econòmica és tan o més forta que aquí i els sondejos no marquen una davallada tan forta del Partit Socialista ni un augment tan gran del Partit Popular; salvant totes les distàncies, perquè nosaltres no som el Partit Popular.

–Què farà per no decebre l'ampli espectre sociològic dels votants de DA?

–És que en aquests moments la gent no ha valorat dretes i esquerres, perquè si em pregunten què sóc jo diré que sóc de centre i en algunes coses d'esquerres i hi ha d'altres candidats que, essent de centre, tiren més cap a la dreta. Però és que aquí la gent ha fet confiança a les persones i a un projecte creïble.

–Aquest cop més que mai s'ha votat en clau nacional?

–S'ha votat en clau nacional, fent confiança a un projecte i a unes persones. Calia reactivar la confiança, reactivar la il·lusió i reactivar l'economia i una reactivació no s'entén sense les altres. Per tant, podem considerar que han guanyat les idees pragmàtiques, que ha guanyat la idea que el que cal ara és resistir i que cal abandonar l'individualisme per l'esperit col·lectiu, que no és qüestió de fer fractures socials entre l'Andorra del sector privat i l'Andorra del sector públic.

–¿Què l'ha dut a plantejar un Govern d'unitat o un pacte d'Estat al Partit Socialdemòcrata?

–La coherència. S'ha de ser coherent i les victòries no poden emborratxar-nos. Durant la campanya vam dir que encara que tinguéssim majoria proposaríem un pacte de Govern i per això l'hem proposat al Partit Socialdemòcrata i al senyor Jaume Bartumeu. Si aquest Govern d'unitat no és possible, proposem un pacte d'Estat que ha d'incloure, com a mínim, les relacions institucionals amb els Comuns, el model de Seguretat Social i una comissió especial al Consell amb diàleg amb la societat civil sobre l'encaix a Europa. Una de les primeres decisions serà posar en marxa aquesta comissió sobre Europa, perquè és cert que en aquest punt no disposarem de 100 dies de gràcia.

–En això del Govern d'unitat i dels pactes d'Estat està més a prop del Sr Òscar Ribas que dels Srs Marc Forné i Albert Pintat...

–És una qüestió de tenir el cap fred, malgrat el magnífic resultat, i de ser honest amb els plantejaments que vam fer durant la campanya i que hem de mantenir ara. A més, pensin que les més declaracions sobre el Govern d'unitat i els pactes d'Estat són de la recta final de la campanya, quan ja teníem la sospita fonamentada que les coses ens anirien molt bé a les urnes, evidentment no tan bé com finalment ens van anar.

–¿L'oferta d'un ministre al PS escollint-lo vostès, no és molt limitada?

–És que no volem fer un Govern molt ampli i un ministre del PS seria una representació que s'ajustaria a la proporcionalitat que els pertocaria. Quant a la tria de la persona, és evident que si un grup parlamentari de 22 consellers -20 de DA i 2 d'UL- dóna llibertat al futur cap de Govern per escollir els seus ministres, més llibertat li ha de donar un grup de sis consellers com el del PS.

–¿Quina posició adoptarà el nou Govern quant a l'acord monetari?

–El marge de negociació és molt petit, sense que per això vulgui dir que la rúbrica fos una mala decisió. Això no vol dir que renunciem a intentar millorar l'acord mitjançant la introducció d'annexes. Tan de bo tinguéssim el marge de maniobra per aconseguir deixar l'acord parat fins que no entri en vigor un paquet més general de l'encaix d'Andorra a la Unió Europea. Durant el proper mes sortirem de dubtes sobre fins on podem arribar. Intentarem introduir tot allò que pugui ser positiu per a Andorra, però cal ser respectuosos i, per tant, en cap cas diem que no signarem l'acord.

–Per les converses que ha mantingut amb el cap de Govern ¿amb l'acord global amb la Unió Europea el marge de negociació també serà petit?

–El marge de negociació sempre serà petit si continuem fent les coses com fins ara: amb Europa no hem volgut ser mai proactius i no ens hem anticipat mai als esdeveniments. Per això llancem la proposta d'una comissió especial al si del Consell General és perquè no només els grups polítics, sinó també els empresaris i els treballadors puguin estar-ne informats. I cal fer una gran tasca de pedagogia i de diàleg amb tothom, perquè a vegades hem fet lleis que la gent del carrer no entenia. I a Andorra, si algun avantatge tenim, és que la seva petitesa fa que si hi ha ganes d'explicar les coses sigui més fàcil.

–En la revisió de les relacions Govern-comuns ¿saben on volen arribar?

–Sí, tant jo com els cònsols penso que sabem on volem anar. La passada legislatura ja hi va haver un inici de diàleg, en què es va parlar només de competències i no de transferències i ara ho haurem d'abordar tot. M'agradaria poder aprofitar aquests primers sis mesos, que són els mesos de mandat que els queden als cònsols actuals, amb els quals tinc una bona relació i dels quals conec els plantejaments al respecte d'aquesta qüestió. Però és que més enllà de la revisió de les competències i les transferències, hi ha d'altres qüestions més immediates: pensin que les mesures de reactivació econòmica que proposem s'han de consensuar amb els comuns, com l'exempció de tot tipus de taxes per a nous comerços. En el Govern sortint hi ha un ministre de relacions institucionals amb els comuns; ara no sé si hi serà, però hi haurà un diàleg institucional franc amb els comuns i com a cap de Govern no m'importarà pujar a la reunió de cònsols a parlar del que calgui.

–¿Més Estat i menys parròquies, més Govern i menys comuns, és això el que vol dir?

–De la mateixa manera que no vull entrar a dividir la societat entre sector públic i sector privat, tampoc entraré al debat de més Estat i menys parròquies. El que sí faig és una crida a unir esforços i a treballar en positiu a favor d'Andorra.

–¿És el moment de prendre decisions dràstiques respecte a la CASS?

–No sé si dràstiques, però sí responsables. Si l'espiral de dèficit de la branca de malaltia continua com fins ara, algú hi haurà de posar odre i rigor. Per això els usos abusius s'han de combatre, perquè el futur de l'estat del benestar passar per la reactivació econòmica, però també per saber-ne fer un bon ús.

Per a més inofrmació, trobarà l'entrevista completa en l'edició en paper.