• En cinc de les set parròquies la unió sota les sigles de DA va tenir un efecte multiplicador

Sovint es diu que en política dos i dos no sumen quatre. I acostuma a ser cert. Aquesta era la gran esperança dels socialdemòcrates davant la unió que representa Demòcrates per Andorra. El 2005, el PS ja havia vist que podia guanyar amb dues llistes a Escaldes i a Encamp i que allò que aparentment havia de sumar, acabava restant. Ara al PS li toca aprendre que el fet que en política dos i dos no sumin quatre no significa necessàriament que el resultat sigui tres, perquè aquest cop –en cinc de les set parròquies– dos i dos han sumat cinc.

Si es comparen els resultats parroquials –en percentatge– de fa dos anys amb els d'ara, es fa evident que la unió del que havia estat la Coalició Reformista i del que era Andorra pel Canvi ha tingut en molts indrets un efecte multiplicador, fet que evidencia l'aposta de la ciutadania pel vot útil i la voluntat d'assegurar una majoria absoluta i àmplia al Consell General. A Canillo, Encamp, la Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, la unió sota les sigles de DA s'ha traduït en un resultat més gran que el de la simple agregació dels resultats que les parts respectives de la coalició van obtenir fa dos anys. Com a resultat, el PS ha perdut percentatge de vot en aquestes cinc parròquies, perdent la capital, Encamp i Escaldes i essent incapaç de millorar posicions a Canillo o la Massana.

A Canillo, el PS ha passat del 42% al 29% dels vots territorials, a Encamp, del 41% al 37%, a la Massana, del 46% al 34%, a Andorra la Vella del 54% al 47% i a Escaldes-Engordany del 42% al 35%. Els socialdemòcrates només han millorat percentatge a Ordino –passant del 41% al 46% dels sufragis– i a Sant Julià –on han escalat del 35% al 38%. En la majoria d'aquestes parròquies la suma de DA ha tingut l'efecte multiplicador desitjat.

S'imposa la clau nacional

Si s'analitzen els resultats es fa evident que bona part d'aquest efecte multiplicador no és degut a circumstàncies parroquials, sinó a la influència de la candidatura nacional. L'augment del 58% de la llista territorial de CR a Canillo el 2009 al 71% d'aquest diumenge guarda una relació de proporcionalitat amb l'extraordinari augment protagonitzat per la candidatura nacional dels demòcrates. El mateix es podria dir d'Encamp, on CR i ApC sumaven el 54% dels vots i DA ha obtingut un 63%; de la Massana, on CR va obtenir un 54% dels vots i ara DA ha fregat el 66%; d'Andorra la Vella, on CR i ApC suposaven el 41% dels vots i DA va obtenir un 53% i d'Escaldes-Engordany, on el 53% dels vots que representaven CR i ApC el 2009 s'ha transformat en un 65% per a DA aquest any.

Les dues excepcions

Els dos únics casos que presenten particularitats són els d'Ordino i Sant Julià. En aquesta primera parròquia la tan temuda –per DA– divisió del centredreta no ha passat factura a la candidatura de Martí, però sí que és l'única parròquia en què la llista nacional dels demòcrates més sufragis –11 més– que la parroquial. També és la circumscripció en què la candidatura territorial del PS presenta un millor resultat en relació a la llista nacional socialdemòcrata. A més, cal sumar-hi el factor ApC: Ordino, juntament amb Sant Julià, és l'única parròquia en què la plataforma d'Eusebi Nomen va superar el llindar de la representativitat.

El cas de Sant Julià també és peculiar. Unió Laurediana millora resultats sensiblement des del 2009, però també el PS, per bé que de forma més moderada. A més, la parròquia més meridional és aquella en què ApC obté un millor resultat, fregant el 10% dels sufragis en la circumscripció nacional. La no adscripció d'UL a la plataforma de DA ha contribuït a desviar alguns vots nacionals a la candidatura de Nomen a la vegada que ha reforçat, molt lleugerament, la llista territorial del PS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.