• Amb 8 consellers nacionals, Martí només necessita 3 parròquies per la majoria

Un dels grans enigmes de Demòcrates per Andorra, des del dia en què la iniciativa es va presentar al públic a l'Art Hotel, era saber si el gran centre s'acabaria imposant a la gran dreta o a la inversa. El tancament de les candidatures va evidenciar que les idees centristes i moderades s'imposaven lleugerament a les més conservadores. La candidatura nacional de DA, encapçalada per Antoni Martí, Jordi Cinca i Ladislau Baró tenia una clara tendència centrista, fet que va portar al líder d'ApC, Eusebi Nomen a declarar la llista nacional demòcrata com una llista de «centreesquerra».

Un resultat ajustat hauria deixat poca llibertat de moviments als líders de la llista nacional respecte dels consellers parroquials. L'exemple més clar era el d'Unió Laurediana, no integrada a Demòcrates per Andorra i amb un programa –i, per tant, unes línies vermelles a l'hora de pactar– basats principalment en quantioses inversions a Sant Julià de Lòria. El perfil més conservador d'UL respecte a DA també es va posar de manifest durant la cursa electoral. Més enllà de l'evident variable laurediana, altres líders parroquials de DA podien tenir la temptació d'actuar de barons i fer valdre el seu pes en un eventual grup de la majoria: els casos d'Encamp i la Massana, per ser candidatures amb una identitat més diferenciada, eren els més proclius.

Però l'aclaparadora victòria de Martí i DA –amb 20 consellers sense comptar UL– deixa la cúpula nacional de la coalició pràcticament deslliurada de qualsevol eventual influència parroquial. Amb vuit consellers de la llista nacional, DA només necessita tres parròquies per tenir la meitat del Consell. Aquesta comoditat es veu encara més accentuada pel sistema de disciplina de vot que impera en una Cambra estructurada en grups. En un eventual grup de 22 consellers –DA + UL– la majoria per adoptar les decisions se situaria en els 12 consellers, que és precisament la suma dels vuit nacionals i de les parròquies –per exemple– d'Escaldes i Andorra la Vella. Els dos consellers per Escaldes, Miquel Aleix i Vicenç Mateu, van més en la línia centrista que marca la llista nacional, mentre que les dues conselleres d'Andorra la Vella, Sílvia Riva i Meritxell Verdú, encarnen el perfil renovador que des de DA s'ha volgut impulsar.

Però fins i tot en l'eventual cas que sorgissin discrepàncies amb la capital o amb Escaldes –escenari difícil d'imaginar essent Martí el líder– la majoria per adoptar decisions al si del Grup Parlamentari seguiria en mans dels vuit consellers nacionals i de dues parròquies.

«Centralitat geogràfica» / En el moment de presentar l'embrió del que seria DA, Martí es va referir a una opció política que aspirava a ocupar la «centralitat política i geogràfica» d'Andorra, en clara referència a les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La clara victòria de DA a Escaldes i l'històric tomb dels demòcrates a Andorra la Vella –feu de Jaume Bartumeu– confirmen que també en això Martí s'ha sortit amb la seva. A diferència de l'última majoria aconseguida pel PLA el 2005, sustentada en les quatre parròquies menys poblades, la majoria de DA s'alça sobre les circumscripcions que li donen també més vots a nivell nacional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.